abril 2015

divendres, 14 d’agost de 2015

El mes d'agost a Hèlsinki ! Bon cap de setmana !

L'estiu ha arribat quan està a punt d'acabar. El nostre estiu ha estat el més fred des de fa 50 anys.



















dimecres, 5 d’agost de 2015

El poèma, difícil a copiar


 Oda a la Pàtria:  Bonaventura Carles Aribau, 1832

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, Dels núvols e del cel de lluny vos distingia, Per lo repòs etern, per lo color més blau. Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau, Com guarda vigilant cobert de boira e neu, Guaites per un forat la tomba del Jueu, E al mig del mar immens la mallorquina nau. Jo ton superbe front coneixia llavors, Com conèixer pogués lo front de mos parents, Coneixia també to so de tos torrents, Com la veu de ma mare o de mon fill los plors. Mes, arrencat després per fats perseguidors, Ja no conec ni sent com en millors vegades; Així d'arbre migrat a terres apartades, Son gust perden los fruits e son perfum les flors. Què val que m'haja tret una enganyosa sort A veure de més prop les torres de Castella, Si el cant del trobador no sent la mia orella, Ni desperta en mon pit un generós record? En va a mon dolç país en ales jo em transport, E veig del Llobregat la platja serpentina, Que fora de cantar en llengua llemosina, No em queda més plaer, no tinc altre conhort. Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis, Que ompliren l'univers de llurs costums e lleis, La llengua d'aquells forts que acataren los reis, Defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis. Muira, muira l'ingrat que, en sonar en sos llavis Per estranya regió l'accent nadiu, no plora, Que en pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora, Ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis! En llemosí sonà lo meu primer vagit, Quan del mugró matern la dolça llet bevia; En llemosí al Senyor pregava cada dia, E càntics llemosins somiava cada nit. Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit, En llemosí li parl, que llengua altra no sent, E ma boca llavors no sap mentir ni ment, Puix surten més raons del centre de mon pit. Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat Que puga d'home en cor gravar la mà del cel, Oh llengua a mos sentits més dolça que la mel, Que em tornes les virtuts de ma innocenta edat. Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat Cessarà de cantar de mon patró la glòria E passe per ta veu son nom e sa memòria Als propis, als estranys, a la posteritat.

divendres, 26 de juny de 2015

Tenim un estiu fred

Tenim un estiu fred. Cap dia més de 20 graus. Increïble. Potser la setmana que ve.. Esperem molt. No puc recordar un estiu com aquest.