20 de setembre de 2016 a Lauttasaari

diumenge, 6 d’abril de 2008

PREMI DARDO PER MI DES DE STRIPER

Gràcies molt molt per a aquest premi, Striper, Striptease D'Histories. No ho mereixo gens com no conec gaire català. Per això no entenc què fer després.


Crec que és la meva volta de donar el premi a gent que merèixer-ho més. No conec gaire gent però hi ha algun que han estat prou amables per animar-me i que m'agraden.

Aquests són els blogaires als quals desitjo donar aquest premi:

Mela: Lo meu blòg - Ma vida amb ieu ;-) / La vida de Mela

Maria(?): Té la mà Maria - Reus

Roser: ARA MATEIX

Ferran: The Berlin Chronicles

El finalment, però no per això menys important premi se'n va per al meu professor i amic joan deu peiroton de sense qui el meu blog no seria possible. El seu propi blog és tan sensacionalista que cap paraula no ho pot descriure. Estic endeutat amb ell per a tot el que sé de fer un blog i el poc entenent que hagi aconseguit del català i occità. Especialment aprecio el seu sentit d'humor excel·lent.

Joan deu peiroton: Lo blòg deu Joan

Gràcies!!!

9 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

gràcies pel premi el portarem al nostre cor, però em de dir que no en fem ostentació com els altres que ens han donat

estem molt contents de tindre't per amiga, petons des de Reus Catalonia

Striper ha dit...

Felicitats per el premi i tambe als teus premiats per cert el nom del teu bloc seria millor aixi :
"Fines entre tots i totes"

Té la mà Maria - Reus ha dit...

Merike, ens agrada molt que ens donguis el premi, però nosaltres no els posem mai, els premis que ens donen, al nostre blog, és una norma de sempre, pero estem molt orgullosos de que ens el donguis

petonets

merike ha dit...

Striper: Potser hauria de parar d'aprendre català.. He fet un ximplet de mi repartint premis que ningú no vol rebre:-(

merike ha dit...

Maria: Realment? He vist que molta gent els pren en el seu blog. Joan deu Peiroton n'ha pres dos però no pren un premi de mi. Ni faci una altra gent. Crec que és una qüestió de mi, no el premi, com no pertanyo a aquest món. Només intento ensenyar-me la seva llengua bonica. Mai no he rebut un premi així no sabia què fer. Això és què se'm deia que feia. Petons!

Ferran ha dit...

Merike, mil gràcies de debò per considerar el meu blog mereixedor del premi :)

Una abraçada des de Berlin. I enhorabona (i gràcies) per l'interès en la nostra (minimitzada) llengua. Tens un excel•lent nivell!!

merike ha dit...

Ferran, gràcies per a la visita. Em sap greu decebre'l, estic escrivint amb l'ajuda d'un traductor!! Translendium SL - Barcelona He comprat 2 llibres, diccionari català-finès amb 30.000 entrades i un CD. El teu blog és extraordinàriament meravellós a causa de les 3 llengües. N'escric molts a català perquè vull assabentar-me com un nen. Treballi en l'ordinador pren tant temps per a una dona vella ja. Se m'interessava en aquestes llengües a causa de Lo blòg deu joan. I ell mateix. Però està enfadat amb mi ara. He de continuar sense ajuda. I m'agrada Catalunya, és molt com Finlàndia, la gent és diferent que al sud d'Espanya.
Tan, perquè que entengui és lent i tradueixo des d'anglès fins a català, a vegades des d'anglès a castellà i llavors a català. Millor resultat! Boig, un gran hobby per a mi! Començava amb assabentar-se d'occità però no és gaire fàcil, gascó era similar a català, tanmateix. Decidit per seguir català perquè hi ha gent que de fet el parla. Conec una dona preciosa a Barcelona, el proper temps que visito aquesta ciutat la puc sorprendre. Una abraçada!

Carme ha dit...

Segur que la sorprendràs, aprendre cat´`a des de Finlandia, és un esforç considerable que ens fa molta il·lusió. Merike, això dels premis, hi ha gent que els posa i gent que no els posa, però no és pas per tu. És una decisió de cada blocaire.
Et visitaré sovint. Gràcie s per la teva visita a "Col·lecció de moments" Una abraçada.

merike ha dit...

Carme, em feia tan molt feliç! Sé que alguns blogaires no acceptin premis com em deien gràcies. Alguns no deduïen que tot i ells hagin acceptat premis per altres. Endevino que és paraven d'acceptar com se'n donaven tants. Estic aconseguint de mica en mica dins d'aquest món. Sóc molt frisós d'ensenyar-me. Un gran hobby. Però sóc només trist que no pugui fer gaire, no pot escriure poemes en una llengua estrangera!!! Massa música:-( Gràcies!! Una abraçada!