Els grans vaixells passen la nostra casa

dijous, 19 de juny de 2008

61è joc literari - sense emes ni is!!!

Participació en el 61è joc literari d’en Jesús Tibau: tens un racó dalt del món




Per Sant Joan

dones lletges
les boques obren 
als seus cabells l'error del perruquer
roba negra per a la pau

aquesta roba no és alta costura
per aquesta no gran vendes
no porto aquells
a les fosques potser

vull roba nova per ballar al prat
per quedar-se fora tot el vespre llarg
que ha de ser alba al nord

cap altre lloc en aquest poble? 
cap altra roba decent en blau?
ha de posar vells llavors
no són tan perfectes
bé, és igual!

Ho veia aquí i no sabia si se'm permet participar :-D
61è JOC LiTERARi. at Col·lecció de moments.

La meva foto: a Finlàndia del sud: el 24 de juny l'any 2006,
sol ixent a 03:42

8 comentaris:

Striper ha dit...

MOLT BÉ!!!!! Es una passada.

Carme ha dit...

Merike, em deixes ben admirada!

I saps? a mi se m'ha escapat una "m". Ara canviaré la paraula. Uf! ja veus ho has fet molt millor que jo!

merike ha dit...

Striper i Carme, l'agraeixo, sóc molt feliç de veure les seves
paraules!! Sóc desconsolada, Carme, per al teu error però és bo que pots corregir.. Petons

laura ha dit...

Molt i molt bé! Felicitats de tot cor, Merike!

La lectora corrent ha dit...

Moooolt bé, Merike! Per no haver estudiat català, ho fas molt bé. I quina bellesa les fotos de Finlàndia! Em fan recordar els dies que hi he passat recentment. Aquells capvespres que s'allarguen i donen al cel i al paisatge colors tant diversos. Una nit em vaig quedar desperta fins a les tres tocades i vaig veure com el gris del cel anava prenent aquella coloració rosada. I feia poques hores que s'havia fet fosc!

merike ha dit...

Gràcies Laura i Lectora corrent!! Era divertit provar el joc literari! Em sorprenia! Llegeixo i aprenc una mica com un nen.. Sóc sempre feliç quan a un estranger li agrada el meu país. Quan tens visita el meu país no feia gaire calor! El nostre estiu no està calor però llavors tota la natura és verda. I nits molt blanques ara mateix!!!

zel ha dit...

Com ho has fet? Ets una dona genial!!!!!!!!!
Jo hi estic pensant i no em surt res de res....
Petons, preciosa!

merike ha dit...

Zel, sé que hi hagi d'haver moltes errors! Escric paraules en anglès i francès. Llavors tradueixo i veig si lletres l'i i m són allà o no:-) Un poema era l'única possibilitat. I la història es trobava, se'm sorprèn jo mateixa! Espero que sigui comprensible!! Esperava que Joan deu Peiroton podria llegir però no em llegeix. Està tan cansat de mi. L'enyoro, em feia per començar el blog:-) Si era ell, seria molt orgullós de mi mateix! No em demanava que fes un blog en català! Però com feia l'altre en anglès, ningú no el llegia! Una abraçada!!