Els grans vaixells passen la nostra casa

dimarts, 24 de juny de 2008

Costa d'Amalfi - Un lloc per recordar-se'n

Fa alguns anys era de vacances a Sorrento i feia un viatge a aquesta costa bonica on molts actors famosos han tingut una casa pel mar.
Era bastant memorable visitar aquest lloc tant des del mar i conducció al llarg de la costa. Trobava un vídeo bonic de la costa amb la música italiana..



Mi farò prestare un soldino di sole
perchè regalare lo voglio a te…
Lo potrai posare sui biondi capelli:
quella nube d'oro accarezzerò...

Questa piccolissima serenata
con un fìl di voce si può cantar…
Ogni innamorato all'innamorata
la sussurrerà, la sussurrerà…



Mi farò prestare un soldino di mare
perchè regalare lo voglio a te...
Lo potrai posare sugli occhi tuoi belli
nel tuo sguardo azzurro mi tufferò...

Questa piccolissima serenata
con un fìl di voce si può cantar…
Ogni innamorato all'innamorata
la sussurrerà, la sussurrerà…



Mi farò prestare un soldino di cielo
perchè regalare lo voglio a te…
Lo potrai posare sul bianco tuo velo:
quando sull'altare ti porterò…

Questa piccolissima serenata
con un fil di voce si può cantar…
Ogni innamorato all'innamorata
la sussurrerà, la sussurrerà…

9 comentaris:

Striper ha dit...

I per els que no hem estat per visitar-la.

merike ha dit...

Per a te, Striper, és tant proper visitar que per a mi! T'agrades viatjar al voltant d'Europa o quedar-se a Catalunya? Endevino que no hi ha cap necessitat de viatjar quan el propi país és tan bonic I CÀLID.

Carles Casanovas ha dit...

Quines remembraces, Merike:
Questa picolissima serenata
con un fil di voce si può cantar...

I les mandolines...Diing ...Donng..
Preciósa l'emoció del record.
Gracies Merike !!!

merike ha dit...

El meu amic Carles, només venia a casa des de la casa de camp d'estiu al costat del llac, un bany de sauna, una nit pacífica. Tan feliç que les memòries d'aquesta cançó siguin bones!!!

Carles Casanovas ha dit...

Oi tant que son bones !!! 15, 16, 17 anys, moltes esperances de viure i d'estimar...algunes s'han complert,altres no, però als 66 anys no hem puc queixar. En Marino Marini va ser un cop de llibertat i d'esperança per la nostre adolescencia.
Ací a Catalunya començaven a venir els primers turistes amb les seves
filles. Nosaltres a les Escandinaves i Nòrdiques tant rosses us vèiem com a noies d'un altre planeta. Molt diferentes a les catalanes que no és deixaven ni acostar...
-Que vols ballar ???
-I com que tampoc sabia-ho el català, no més un somrriure que
volia dir Si.
Era tant fàcil el llenguatge del
cos i les emocions...
Adéu , que hem venen vells i bells
records molt romàntics...

merike ha dit...

Carles: Que bo, jo mateix només he començat a entendre sobre Catalunya com a lloc per a vacances després dels Jocs Olímpics a Barcelona. I també he estimat nois rossos més que els nois amb cabells foscos!!!!!

Gooool per a Espanya!

Canviaré la meva foto de perfil per mostrar-li un Merike més jove. Això s'agafava quan m'adonava que no seré jove ja!!!!

R-Lo ha dit...

Che bella canzone. Brava, Merike, brava!

Ahir vaig comprar una revista dedicada a viatges en Catalunya, però "desgraciadament" només s'escrita en francès i no en català. Estic de pega. Ciao!

merike ha dit...

r-lo: M'agradaria saber més de la revista!!

R-Lo ha dit...

Bona tarda, Merike! He afegit un post sobre el tema (en anglès) al meu bloc "Caravana".