Els grans vaixells passen la nostra casa

dimarts, 24 de juny de 2008

Marino Marini

Recordo les melodies però l'home no és conegut per mi. En aquests anys 50 y 60 la gent escoltava música pop italiana molt a Finlàndia.


La Piu Bella Del Mondo (1957)



Tu sei per me
la più bella del mondo
e un amore profondo
mi lega a te

tu sei per me
una cara bambina
primavera divina
per il mio cuor .

Splende il tuo sorriso
sul dolce tuo bel viso
e gli occhi tuoi sinceri
mi parlano d’amor ...

Tu sei per me
la più bella del mondo
e un amore profondo
mi lega a te
tutto ... tu sei per me!

Lazzarella (1958)



Come Prima (1958)



Marina (1960)



Mille luci sono accese (durant els primers anys 60)

9 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

la música italiana sempre forma part de la nostra vida, en un moment o altra surten aquestes cançons que ens fan ballar junts molt junts

bon post, felicitats

petons

Carles Casanovas ha dit...

Suposo que ara la joventut també s'emociona com nosaltres, però les
nostres emocions i vivències ens
pertanyent d'una manera especial.
Primer ens apropavem tímidament.
Només uns simples contactes que eren com per...accident...les mans...el front...les galtes. Qui hi pogués tornar oi ?
Tornaria a ser igual ?.Amb el cor
pot ser si, amb l'emoció encara més,però els anys ens fan feixucs d'ànsies i sobre tot de voluntats.

Striper ha dit...

Records i records.....

Alberto ha dit...

A mosica italiana d'ixos años ye d'o millor que s'ha feito nunca. Agora, por un regular, no se'n fa mica buena.

Onset ha dit...

A mosica italiana d'ixos años ye d'o millor que s'ha feito nunca. Agora, por un regular, no se'n fa mica buena. Tot ye igual.

merike ha dit...

té: graciès, és tan bonic aconseguir comentaris encara que els meus
posts són tan modestos:-)))

carles: Els teus pensaments són tan bons!!

striper: mmm, has escollit un foto de perfil que em distreu...

i els bessons alberto/onset: la música pot ser pobra però la idea era que sóc tan vell que el sentia ja durant els anys 50 :-)))
És tan bo ser vell. Res per desitjar.

Onset ha dit...

Alberto i Onset sóc jo. Això em passa per mirar el correu i els blogs al mateix temps.

Salvador ha dit...

Jo havia vist actuar Marino Marini i el seu grup en directe els anys 60 al teatre Kursaal de Manresa (prop de Barcelona). La Piu Bella del Mondo la va dedicar a la seva mare.

merike ha dit...

Salvador: Me n'anava a casa teva i veia que és + 28 C, bé no hem vist res com allò aquest estiu o molts altres... avuí + 13 C...

Un blogger m'explicava una vegada allò és des de Manresa així mirava on se situa: Finès entre tots i totes: MANRESA

I endevines qui m'ha escrit un comentari allà;-) Com estava mirant enrere el meu blog que puc veure que potser jo he après una mica.

He vist tants artistes actuant a Hèlsinki. Un dels meus favorits que he portat aquí.

No semblen que siguin molt famosos a Catalunya com ningú no comentava aqui:-D

Salut!