Els grans vaixells passen la nostra casa

diumenge, 13 de juliol de 2008

Karelia - i monestir de Valamo

La part vermella al mapa és Karelia que pertanyia a Finlàndia abans de la II Guerra Mundial. Els dos blancs també.
Els finlandesos mai no oblidaran el resultat de la guerra, les àrees vastes de Karelia perdudes a la Unió Soviètica després de la Guerra d'Hivern 1939-1940 i la Guerra de Continuació 1941-1944

Valamo situava en una illa a Lake Ladoga era el monastery més important de l'Església Ortodoxa Finlandesa. En breu després que aquest documental es fes, la guerra esclatava entre Finlàndia i la Unió Soviètica (La Guerra d'Hivern): El monastery s'evacuava. 150 monjos s'instal·laven a Heinävesi a Finlàndia i fundaven el monastery Valamo Nou. A causa de la guerra Finlàndia perdia àrea de Ladoga al Llac. El Valamo vell es convertia en una base militar soviètica. Des de 1989 l'Església Ortodoxa Russa està intentant reestablir el Valamo vell a Lake Ladoga.



Valaam Monastery - Wikipedia, the free encyclopedia

Música des de Karelia
Hasse Walli with Piirpauke Churchbells of Konevitsa



Enregistrat vivament a Tavastia Club, Hèlsinki, Finlàndia,
11.09.1996 Hasse Walli: guitarra Sakari Kukko: piano Antti
Hytti: contrabaix Jukka Wasama: Enregistrament de tambors i vídeo
produït per Hasse Walli This és considerat per molts ser la millor
versió viva. La versió d'estudi original s'enregistrava el 1975, i
pavimentava el manera per a Piirpauke´savançada nacional i internacional com a primera banda de Música Mundial.
Hasse Walli - Wikipedia

MySpace.com - Hasse Walli

9 comentaris:

Carme ha dit...

M'agradaria un dia venir a Finlàndia a visitar coses boniques. Si això és possible alguna vegada... m'ajudaràs a saber les coses boniques que he de veure?

merike ha dit...

Naturalment, Carme! Aquí als meus àlbums ja pots veure alguns llocs d'interès. Clic: Merike, Fotki.com
Sempre els trobaràs en el meu perfil com el meu lloc web

Striper ha dit...

Veus h'apres coses que desconeixia.

merike ha dit...

Striper: No sap de la nostra guerra quan ens atacava la Unió Soviètica? Lluitàvem tan durament contra un enemic dominat. I un desè de la població que es reinstal·la en la resta de Finlàndia? Naturalment ha de saber:-))

Brisa de Amor ha dit...

Hola merike!
todo llego en perfecto estado y en breve posteare las imagenes... sucede que mi tiempo es poco ahora ya que me mudo de casa y tengo a mi madre enferma pero en breve lo veras todo en mi blog!

besos enormes amiga!

Carles Casanovas ha dit...

La resistència del poble Finès a la brutalitat russo-soviètica quedará
per sempre a l'història de Europa
i de l'humanitat. Els hi veu donar
una bona lliçó. Ho van pagar molt
car. Quants morts finesos...? Quants
morts russos...?
Pobre gent. Mai,mai, mai més una guerra, a la fi qui ho paga son els milers de nois finesos...i també russos.

merike ha dit...

Sí, Carles. I n'hi ha tants que perden les seves cases a l'esquerra a les mans de l'enemic. Afortunadament podem com a mínim visitar els llocs ara però se n'han sacrificat molts. La terra perduda i és|està les ciutats no s'han mantingut en la mateixa forma com els finlandesos cuidaven d'això.

Espero que tenia un dia fantàstic ahir!

Carles Casanovas ha dit...

Ten assebentes de tot, ja et vaig dir
un dia que erets com una bruixa, amb
poders paranormals...?
El mon és tant petit...va fer un dia
preciós i vàrem menjar cargols a la
llauna.mmmm deliciosos. Aquets no produeixen gasos d'efecte hivernacle,
Recepte exclusiva del Casal,

merike ha dit...

Que extraordinari! Ha de ser la bruixa. Com Joan em deia el darrer estiu a Finlàndia que mai no menja cargols o cames de granotes... Potser complaure'l:-)))))