Els grans vaixells passen la nostra casa

dimarts, 29 de juliol de 2008

A la vora de mort a Suomenlinna ;-)

Ahir podria haver morta. Visitava l'illa famosa de Suomenlinna (Castell de Finlàndia) amb el meu marit i en un camí perillós queia i pego al meu cap en una pedra. Però què mataria una mala dona? Només tinc un lloc adolorit molt lleuger al darrere del meu cap.




Suomenlinna és una de les atraccions turístiques més populars de Finlàndia. Alhora és un suburbi d'Hèlsinki, amb 850 persones que viuen a les muralles renovades i casernes.




Suomenlinna és un monument essencial d'arquitectura militar. La construcció de la fortalesa de mar a les illes just fora Hèlsinki al mig del 18è segle era el projecte d'edifici més extens durant regla sueca. Quan era complet, la seva drassana militar era un dels dics secs més grans al món i centres de know-how en aquella època. Al final de regla sueca la fortalesa s'estava comparant amb els fortificaciós marítims a Gibraltar.






La fortalesa de 250 anys, que ha estat conservat intacte a causa del seu ús militar, és avui part de l'herència mundial. El 1991 s'incloïa en la Llista d'Herència Mundial d'UNESCO.


10 comentaris:

Martona ha dit...

Merike
espero que el teu cop al cap no fos greu.
Quines panoramiques mes maravellosas
Res no mata una dona dolenta....fant falta molts de cops al cap, jajajajajaja.

mils de petonicos, sempre per tu.

Carles Casanovas ha dit...

Bon dia Merike !!!
Com estas després de la trompada al
clatell ?. Cal vigilar, els passos
en falç...No et moris pas, com s'ho
faria Catalunya sens tu ??
M'imagino que ara estaràs be. Resaré als Deus dels agnòstics que et cuidin en tot moment.
Si ho prefereixes li demanaré a Thor,Deu dels Vikings, que com que esta prop de casa teva, et vigili i et cuidi amb tot l'amor possible.
Una abraçada!

Salvador ha dit...

Merike, no et pots morir que encara ens has d'ensenyar moltes fotos de Finlàndia, i queden molts videos de cantants.

Me'n alegro molt de què estiguis bé.

Una abraçada!

merike ha dit...

Martona, Carles, Salvador:

Amics estimats, sóc tan feliç de tots els seus comentaris pel que fa a la meva salut i el meu blog! El meu marit s'espantava realment quan sentia el meu cap xocar amb el camp de pedra. Era un lloc molt perillós per caminar, sorra a les pedres i de cop i volta em feia relliscar costa avall i mirar el cel, sorprenia..
Sóc encara viu. El meu cap ha de ser molt dur;-) Però és sempre bo tenir aquests Déus de Carles que miren després de
mi!!!!

Abraçades!!

Cèlia ha dit...

Hola Merike, coincidim sovint en comentaris i avui he decidit viatjar A Finlàndia amb tu, quina preciositat! Però he vist que vas caure i et vas fer mal al cap, espero que avui ja estiguis millor!
Cèlia (Transparència)

Carme ha dit...

Quins espants que ens done s Merike. Però si la pedra no t'ha matat és que ets més forta que la pedra. M'alegro que estiguis millor i que l'inconvenient sigui només que no et queden els comentaris... Això rai! ens passa a tots!

Una abraçada, Merike.

merike ha dit...

Célia: gràcies per a la visita i paraules amables! Sí, estic sa. Però era una mala caiguda i podria haver acabat malament! Sóc feliç que t'agrades les meves fotografies de l'illa.
Petonets!

Violette ha dit...

Hola bonica! Sort doncs que el destí no ha volgut pas acabar amb la meva cata-finesa (o fino-catalana... com seria??) preferida!!

Molts petons i molt bon estiu!

Ferran ha dit...

Com està el teu cap, Merike? Ja han passat uns dies; espero que estiguis del tot bé!

merike ha dit...

Ferran! Gràcies per preguntar! Una setmana de l'accident. Encara hi ha un lloc adolorit a la pell del meu cap però no és tan dolent ja. Potser viuré:-)