Els grans vaixells passen la nostra casa

dijous, 28 d’agost de 2008

En nens

Translendium no està treballant. Haig d'utilitzar el prototipus d'apertium...


Kristiina Halkola - Sinun lapsesi (1969)

Khalil Gibran: En nens



Paraulas català amb traductor:-( Fa qualsevol sap la traducció real?


Els teus nens no són els teus nens.
Són els fills i les filles de l'anhel de la vida per a si mateix.
Vénen a través de tu però no de tu,
I encara que estan amb tu amb tot pertanyen no a tu.

Pots donar-vos el teu amor però no els teus pensaments,
Per a ells tenen els seus propis pensaments.
Pots contenir els seus cossos però no les seves ànimes,
Per les seves ànimes viuen en la casa de demà,
quin no pots visitar, no fins i tot en els teus somnis.
Pots esforçar-se ser com ells,
però recerca per a no fer-los com tu.
Per a tota la vida va no enrere ni no queda en ahir.

Ets els arcs dels quals els teus nens
com les fletxes vives s'envien avanci.
L'archer veu la marca sobre la trajectòria de l'infinit,
i ell et doblega amb el seu va poder
que les seves fletxes poden anar ràpides i lluny.
Deixar el nostre doblez en la mà de l'archer a estar per alegria;
Per a fins i tot durant ell estima la fletxa que vola,
ell estima tan també l'arc que és estable.

************
In English:

Your children are not your children.
They are the sons and daughters of Life's longing for itself.
They come through you but not from you,
And though they are with you yet they belong not to you.

You may give them your love but not your thoughts,
For they have their own thoughts.
You may house their bodies but not their souls,
For their souls dwell in the house of tomorrow,
which you cannot visit, not even in your dreams.
You may strive to be like them,
but seek not to make them like you.
For life goes not backwards nor tarries with yesterday.

You are the bows from which your children
as living arrows are sent forth.
The archer sees the mark upon the path of the infinite,
and He bends you with His might
that His arrows may go swift and far.
Let our bending in the archer's hand be for gladness;
For even as He loves the arrow that flies,
so He loves also the bow that is stable.

4 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Ara son les onze de la nit, i la nit
és càlida això acabara amb una tempesta...es un pressentiment de la
tardor. Ara després de passar el dia
a l'hospital n'estic segur que aquesta situació no pot durar massa.
La medicació bàsicament deu ser
Morfina...i el seu cap, ja no funciona prou be.
Vull que tot s'acabi, no és just per
ella, ni per la família, gràcies per
la cançó i el seu contingut.

Striper ha dit...

Metafisic, intrigant....

merike ha dit...

Sóc viu com vostè, i estic estant dret al costat de vostè.

Tanqui els seus ulls i doni un cop d'ull, em veurà davant seu.

- Les paraules de Gibran en el seu epitafi.

Carles Casanovas ha dit...

Quanta raó te en Gibran amb la seva
poesia !!!,però passant els anys i
hom descobreix que nosaltres o els
fills, tenim una arrel comuna. Al
menys amb la meva familia.
Ahir pujant per l'ascensor de l'hospital hi vaig trobar a dins
dues dones, que jo no coneixia de
res.
La mare-suposo- va dir-me -...vostè
deu ser fill de Carles Casanovas oi?
Li vaig contestar que si.
-Son pare era igual que vostè...
L'Ascensor es va aturar, les dones van sortir, jo vaig quedar-me dins
la màquina, sens poder preguntar
qui eren de què coneixien al meu pare, mort el 1992.
-Crec que ell va deixar-me els seus
pensaments...i el seu amor, encara
el sento.

Es una cançó magnífica Merike.