Els grans vaixells passen la nostra casa

diumenge, 14 de setembre de 2008

La vida és bo/dolent




Gloomy Sunday - Billie Holiday



Quan retorno a casa de Barcelona me n'he d'anar a una revisió mèdica terrible. És terrible i em causarà dolor. Sóc temorós de totes les classes de coses que causen dolor. I el resultat d'ells pot ser aterrir, també. Esbrinar si moriré ara o més tard.




L'escriptora de blog: No vull anar d'una revisió mèdica!!! He viscut 60 anys. És prou. No tinc ningú que m'enyori.

El metge: No ha de parlar com allò! He trobat molts dels càncers amb els teus símptomes..

L'escriptora de blog: ~ es desmaia ~




Les fotos de Robert Doisneau.
Res per fer amb el tema.
M'agraden.

16 comentaris:

Ferran ha dit...

Ostres, Merike, això són paraules majors. Esperem de tot cor que la cosa no passi d'un ensurt, i que puguis continuar disfrutant dels colors del món durant molts, molts anys.

Ànims.

merike ha dit...

Ferran, he d'admetre que estic dramatitzant tot però la meva por de dolor és colossal! Gràcies per a les teves paraules precioses. Abraçades!

Cèlia ha dit...

Primer fes el viatge i gaudeix sota la pluja... (ja tens raó quan dius que vens a Barcelona i et trobes pluja, aquí que hi plou tan poc... però comença aviat la tardor i l'aigua és molt necessària).
Després vindrà la revisió mèdica, 60 anys encara ets molt jove, Merike, i tots t'enyoraríem a Catalunya!

BON VIATGE!!!!!!!!

merike ha dit...

Cèlia, no mereixo aquestes paraules amables però jo gràcies des del fons del meu cor!

Salvador ha dit...

Com dius molt bé la vida és bo/dolent.

Tot serà bo, estaràs bé i continuaràs molt temps regalant-nos el teu blog.

I no hi haurà dolor, no sentiràs gairebé res.
How the Test Will Feel

Carme ha dit...

Merike, i qui no té por del dolor? Tots en tenim.

Segur que tot anirà bé, et treueran el dolor, ja veuràs.

Una abraçada

Striper ha dit...

Ja veuras com nomes es un ensurt i no sera res. Una abraçada.

merike ha dit...

Salvador: Gràcies per a l'enllaç d'explicació preciós:-)
Ara sé molt més. No necessàriament divertit saber excepte bo saber. Preparacions llargues. Portarà una mica de temps fins al dia d'horror...

Carme i Striper: Gràcies tant! El suport m'ajudarà sens dubte!!!

novesflors ha dit...

Ets molt jove. Lluita! T'esperem.

merike ha dit...

novesflors: sí, sóc molt jove:-) He també hagut més informació. Sobreviuré:-)

Carles Casanovas ha dit...

Merike, no en facis massa cas dels
metges. Ells quasi be sempre dramatitzen. D'aquesta manera mai
s'equivoquen i a més els hi estem agraïts.
Per cert, saps que aquestes fotos tant meravelloses, van esser totes
preparades...?
El mon és molt complexe i nosaltres
també !!!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

vinga poruca afronta la vida amb dignitat, estas a la flor de la vida i encara has de veure molts canvis a la vida

petons

Tondo Rotondo ha dit...

Tenir por és humà... així com poder reconfortar-te, ni que sigui virtualment, amb una abraçada des del Camp de Tarragona!

Salut i ànim!

merike ha dit...

Carles estimat,
és bo tenir notícies de Tiana! Ja faltava el comentari:-)
Sí sé de les fotos. He comprat les cartes de correu fa un any d'una exposició de foto del fotògraf famós aquí a Hèlsinki. Molt estrany, Picasso amb els seus dits...
Fins aviat!

Té:
La dignitat no és gaire present allà (c-scopy):-D Espero que pugui gaudir de Barna i no pensar què és endavant.
Salut!

Tondo:
És molt bo consolar virtualment, gràcies!! Tiger és una gata des de Bèlgica. Només l'he vist en fotos i Skype, pertany als bons amics..
Les meves millors consideracions des de la pluja, demà ho porto a Barcelona:-)

Laura ha dit...

Merike, jo també tinc molta por del dolor, molta més que de la pròpia mort. Pensaré molt en tu positivament. Tenim moltes coses a compartir, encara. I estic segura que ho podrem fer. Quan t'estiguin fer la prova pensa en tota la gent que t'estima. Molts ànims i un petó molt fort.

merike ha dit...

LAURA: Si us plau no prenguis el petó si el metge decideix no fer l'examen! Visc en l'esperança que canviarà d'opinió... Gràcies!!!!