Els grans vaixells passen la nostra casa

dimarts, 9 de setembre de 2008

Tacte d'ànima


Les mars d'emocions
porten les ones a costes diferents.
La posta del sol en el meu horitzó
porta un matí nou a la teva.
Pensaments feliços en el teu cor
ploren com les llàgrimes en el meu jardí.
Et puc tocar
només amb els dits de la meva ànima.

(La meva traducció de Tacte d'ànima de Poutapilvi/rakkausrunot.fi)

6 comentaris:

Carme ha dit...

Un poema preciós, Merike. M'agrada pensar, com el poeta, que totes les coses tenen dues cares i que res no és del tot bo ni del tot dolent. És una bona lliçó per aprendre. Gràcies per regalar-nos un poema aquesta nit.

Striper ha dit...

tocar amb el dits de l'anima Precios!!!

Cèlia ha dit...

Molt bonic el poema i les fotos. M'agrada pensar que hi ha algú que em pot conèixer i comprendre fins a tocar-me amb els dits de l'ànima... quina preciositat!

Carles Casanovas ha dit...

El mon hauria d'estar governat pels
poetes i les ànimes capaces de comprendrels.Seria tant distint tot..

merike ha dit...

Gràcies Carme per corregir les meves equivocacions i Striper, Cèlia i Carles per llegir-me!!!

Carles: La política no és alguna cosa que entenc. No conec la dona que escrivia el poema en finès. No sé si seria una bona líder:-)

zel ha dit...

No pensis que t'abandono, ja saps, començo curs i la feina pesa, tot és agafar el ritme...petons estimada!