Els grans vaixells passen la nostra casa

dilluns, 29 de setembre de 2008

TAPAS I MIKEL

Mikel Laboa és el patriarca de la Cançó basca, un home que ha sabut unir la tradició literària i musical amb les recerques avantguardistes més agosarades. (Viquipèdia)

Un dels restaurants de tapas a Barcelona, un lloc ple de cridar, gens de música per Mikel quan era allà. Però estimo Mikel tant que havia d'aconseguir el seu DVD fa un any. Em convertia per a l'ajuda en un estudiant des de Bilbao i em donava la informació de manera que podia comprar amb llengua anglesa a la xarxa.

Mikel és un psiquiatre. Té una veu hipnòtica. Molt calmant-se.



5 comentaris:

Carme ha dit...

Que bones les tapes!

I la música de Mikel, també.

Gràcies, bonica.

Striper ha dit...

M'agrada anar de tapeo.

Cèlia ha dit...

Els mediterranis som una cridaners (bé, ho reconec, una mica, no, molt cridaners!!!, i és extensiu a tota la cultura hispànica!), però som alegres, això no es pot negar, tot i que la vida actual impedeix que ho siguem gaire...

merike ha dit...

Carme: petons! Espero que tot estigui bé.
Striper: M'agrades tu!
Cèlia: Nosaltres els finlandesos són molt silenciosos i tímids i deprimits i fidels com amics:-)
Je suis malade!!! Aire condicionat a Barna!!!

Brisa de Amor ha dit...

Hola merike!!!
que bueno que estuviste en Barcelona!!! que bella Barcelona!

te extrañe amiga!!!

muchos besos desde Argentina