Els grans vaixells passen la nostra casa

dissabte, 1 de novembre de 2008

Aquest és el dia per recordar als meus pares



El meu pare moria a Funchal, Madeira, durant les nostres vacances 31.12.1967. Tenia 19 anys. Quin dia donar la benvinguda a un any nou!



La mare vivia per ser 80 anys.
La tomba a Finlàndia, també la meva àvia. El meu pare no aquí. Només el nom.



Jo no espero a ser aquí a la meva ...




R.I.P

13 comentaris:

novesflors ha dit...

Tots tenim algú per recordar.

Carme ha dit...

Sí, Merike, tots tenim algú per recordar. Jo no vaig al cementiri, és massa lluny. No sé si hi aniria encara que fos a prop. Ara el dia 5 d'aquest mes, farà 10 anys que va morir la meva mare, als 81 anys. Estic pensant en un post per a ella.

Ferran ha dit...

Que sigui un dia per recordar-los a tots, però amb un somriure ben gran a la cara!

Carles Casanovas ha dit...

Merike, avui he anat a la tomba-
ninxols, que la família tenim a
Castellolí, a 60 Kmts. de Tiana.
No ha estat un dia trist per a mi. La mort,no hem produeix cap sensació de por, ni temença.
El pare, la mare i finalment la
germana.Tota la familia ens hem reunit davant la tomba...
Em preocupen més els oncles, que cada dia están més vells i sols.

Salvador ha dit...

Jo donaria qualsevol cosa per poder tornar a beure una cervesa amb el meu pare, però ja fa vint anys que no puc.

- assumpta - ha dit...

I tant, tots tenim ésser estimats que ja no hi són, però que seguiran sempre en el nostre cor. Avui és un dia simbòic, doncs jo hi vaig tot sovint perque ho tinc a prop i és un lloc petit i encara que no ho sembli ... fin hi tot acollidor.
Un petonet !

merike ha dit...

Dono les gràcies a tothom pels comentaris. Sóc segura que el meu pare no desitjava estar enterrat en un país estranger però no teníem cap elecció. No importa com l'illa és bonica. Portugal no era el seu país. Considero jo haver fet la meva obligació amb disposar que la pedra es posi allà, anys més tard, durant els anys 80.. La meva mare no ho hauria pogut fer. Salvador, comparteixo la teva pensament.

Striper ha dit...

Jo avui li he portat flors al meu pare.

Cèlia ha dit...

Les cendres dels meus avis estan al meu jardí on vaig planats roses de vellut vermell, les roses preferides del meu avi. Hi vaig a parlar quan els necessito, sigui el dia que sigui...

Nuria (fenix) ha dit...

Hola merike i a tots els qui passejen per aquest i altres blogs.
Ahir vaig anar al cementiri a portar flors al meu pare,fa dos anys va morir als 91 anys.Estem tranquils ,varem cuidar-lo,estimar i va marxar saben que l'esperaba en el camí de les estrelles el seu estimat Josep,el meu estimat espos.
El proxim dimarts dia 4,és compliran tres anys de la mort del meu estimat espos,als 58 anys,un infart ens el va robar .
Ferran ,avui no ha estat un dia trist per nosaltres , fem un esforç per seguir endavant i viure el present tal com ell ens va ensenayar ,amb honestitat,esperança i sempre amb respecte i amor entre nosaltres.La meva mare (87anys) és un regal que tenim a casa els meus dos fills i jo.
una abraçada .
Ah Carme!! un post per la mare fantastic.endevant.

Violette ha dit...

El meu pare va morir fa 14 anys, un 24 d'octubre. Aquest any se m'ha passat encendre-li una espelma per recordar-lo. Em va fer pena quan me'n vaig adonar... però després vaig pensar que alguna cosa començava a fluir. De fet, el recordo cada dia.
Un petó molt fort, Merike!

merike ha dit...

striper, cèlia, nuria, violette: Sóc agraït per tots aquests comentaris i és una consol llegir-los. Tots vostès són tan meravellosos!! Gràcies i abraçades!

Glennis ha dit...

This photo is beautiful Merike, the orange leaves are so pretty against that background.