Els grans vaixells passen la nostra casa

dissabte, 29 de novembre de 2008

Boiga




La boira és tan espessa que el pont no pot veure l'aigua.
Les flors comencen a ràbia
quan han de morir boig







8 comentaris:

Cèlia ha dit...

Bufa! Només de veure les fotos, m'entren uns tremolins... quin dia més emboirat! pobres flors...

Striper ha dit...

Unes fotos molt bonicas, per Manresa també tenim dias de boira.Bon cap de setmana.

Carme ha dit...

Abriga't bé, Merike, que les flors no peden fer-ho, pobretes!

Carles Casanovas ha dit...

Crazi, si Merike,
estem bojos d'amistat,
i de germanor...

On son les nostàlgies,
si nosaltres som la nostàlgia.
No cal cercar-vos lluny,
us tinc tant a prop...
Just al costat
del meu cort.

- assumpta - ha dit...

Flors boniques que pateixen amb aquests dies de fred intens. La boira, vella coneguda de les meves contrades, no m'agrada gens !
Abrigat força Merike !

Nuria (fenix) ha dit...

Hola Meriki !! fa un parell de dies
que aqui a manresa ,fa molt de fred .
No obstant,suposo que res comparat amb el que patiu per aqui en la teva ciutat.
D'aqui uns dies la boira és retirara per deixar pas a uns dies de més claror i escalfor. Ara la tens de sentir en el teu cor ,en el teu interior.
Ahhhh el català ,no pateixis ès entenador.
Cuidat Merike !!
Nuria

Ferran ha dit...

I encara hi ha qui es queixa de l'hivern a Catalunya. Ai! :-)

Laura ha dit...

A mi el fred em deixa quieta i m'alenteix el ritme... ufff!

Merike guapa, sempre llegeixo el teu blog, no volia posar-te cap comentari fins que no et pogués comentar una cosa que encara està pendent, però encara no ho tinc fet i no voloia deixar passar més temps sense saludar-te. Petons!