Els grans vaixells passen la nostra casa

divendres, 14 de novembre de 2008

El sol es ponia a les 15.52 avui

La duració del dia era 7 hores 33 minuts.
4 minuts 45 segons menys que ahir.

El sol a migdia era 12 graus damunt l'horitzó.

El sol s'elevarà demà a les 08.20.

A nadal el sol s'elevarà a les 09.26
La posta del sol a les 15.15.

I no hem d'estar deprimit en Finlàndia?


el 26 novembre, l'any 2006 a Hèlsinki:



12 comentaris:

Nuria (fenix) ha dit...

Molt maques les fotos,Merike.
Cert la foscor dona sensació de tristor.Pero Renoi!! quines postes de sol tant boniques.
També teniu més hores per compartir familia i amics. No feu tanta vida de carrer .
Bo... a guardar-se del fred ..
salut!!

Salvador ha dit...

Si de nit plores per no haver vist el sol,
les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.

Rabindranath Tagore

Striper ha dit...

Per l'amor tant es la llum com la foscor.

merike ha dit...

Nuria: familia? amics?

Salvador: Sé què volia Tagore, endevino que significava bé:-)
Però vivia en un país més càlid amb molt sol:-) Una dona depressiva sempre es queixa.

Striper: Imagina que tu no podria veure el sol durant 2 mesos:-( Està decidit que se'm deprimeixi.

Moltes abraçades a tothom!!!!!!!

Carme ha dit...

Doncs sí, les fotos precioses. i pel que fa a la foscor... podríem dir que el sol es reserva pel bon temps. Heu d'esperar-lo molts mesos, però quan arriba, arriba per quedar-se molta estona, no?

A veure si hauràs de tornar a venir cap a Barcelona! No puc dir-te les hores en que surt i es pon el sol, tan exactament com tu, però hi ha bastanta diferència, és clar.

- assumpta - ha dit...

Amb aquestes fotografies i els teus comentaris ... sempre hi haurà llum encara que es faci fosc !
Ànims amunt, un petonet !

Jesús M. Tibau ha dit...

suposo que a nosaltres ens costaria motl acostumar-nos a aquest horari celest, però penso que en gran part, el sol i l'escalfor s'han de portar per dins

Cèlia ha dit...

La Carme ha calculat per a tots nosaltres la diferència de llum solar i és força considerable a l'hivern. Jo vaig passar un Nadal al nord de França i ja ho vaig notar molt. Però no et deprimeixis, Merike, aquí ens tens, escrivint alguna "bestiesa" més o menys inspirada perquè el fred de l'hivern no ens cali fins el mol de l'os. Quan arribi el bon temps podràs gaudir novament d'aquest bellíssim país teu i ens faras novament fotografies per a que nosaltres també el podem gaudir! Molts petonets!!!!!!!

Lectora corrent ha dit...

Però els colors del cel finlandès són els més bonics que mai he vist. (Les teves fotos ho reflecteixen sovint.) I, en arribar l'estiu, les nits són curtes.

A mi, allò que em deprimiria més és el fred. No hi estic acostumada i, a més, tinc una hipersensibilitat especial que fa que el fred em causi dolor a les articulacions.

merike ha dit...

Gràcies per comentar el meu post humil! Recordo haver llegit sobre els seus problemes amb aire condicionat de metros! Estic perdut completament amb el meu amor per Barcelona, Catalunya i aquesta llengua:-) Abraçades!

anna maria rebulà ha dit...

Hola Merike, sóc -mar-
has posat unes fotografies d'unes postes molt maques del teu país.
Una abraçada.

merike ha dit...

-mar- : gràcies, pots llegir-me aqui?