Els grans vaixells passen la nostra casa

dijous, 11 de desembre de 2008

El dia en què et vaig conèixer



El dia en què et vaig conèixer va néixer el sol en el meu món, amb només el teu somriure el meu horitzó va cobrar vida i amb les teves paraules la naturalesa va iniciar la vida.

El dia en què et vaig conèixer el temps va cessar el seu pas per a lliurar-nos l'eternitat d'aquell meravellós moment i el córrer dels seus segons en brisa va transformar el seu pas per a ondular el teu cabell i mostrar-me la teva cara.

El dia en què et vaig conèixer el color va inundar el món omplint de belles espurnes tot el que mirava, com si el pinzell d'un angel hagués esquitxat en la terra per a crear la més bonica de les estampes que mai havia vist.


Poema escrit per LA ISSA



13 comentaris:

Striper ha dit...

A vegades conexer algu tant especial ens pinta la vida de rosa.

Cèlia ha dit...

És bonic recordar quant d'especial és el dia "que el vaig" conèixer...

- assumpta - ha dit...

Parlava de records i tu aquí ens poses aquest post "del dia que el vaig conèixer". Quan especial és aquesta persona per nosaltres ! mai res no es ho podrà esborrar !
Preciosa la col·laboració teva i la Issa. Felicitats a les dues!

Shalheira ha dit...

Hei! Minä olen Shalheira. Hyvää päivää!
Perdona el meu finès, suposo que deu ser espantós, porto molt poc temps intentant aprendre'l. Tens un bloc molt interessant, així que continuaré passant per aquí, i a veure si puc continuar aprenent una mica més.
Que vagi bé!

Nuria (fenix) ha dit...

El dia que els vaig coneixer ,una esperança va entrar en el meu cor.
Varen dir-me "ara tot ho veus fosc,com en un tunel ,però entre tots
t'ajuadarem a que poguis veure una llum al final del tunel.
I ès cert vaig poger veura la ,llum.
Desde aqui gràcies.
petons Merike.

Laura ha dit...

Els moments en que persones tan especials apareixen a la nostra vida no s'han d'oblidar mai, perquè amb la seva llum també ens il·luminen a nosaltres i ens fan millors. Petonets.

Salvador ha dit...

Jo et vaig coneixer el dia que vas escriure un comentari en anglès al meu blog i vaig tenir una gran sorpresa al veure el teu blog des de Finlàndia en català.

merike ha dit...

Striper:
A vegades només per un moment

Cèlia:
És molt bonic

Assumpta: 
Issa és meravellosa. Dono la meva foto i hi escriu. I sempre escriu les meves pròpies sensacions! És sorprenent! Les sentiments catalanes i les sentiments finlandeses són molt semblants!!!

Shalheira:
Gràcies i benvingut! No hi ha res equivocat amb el teu finès. Estic escrivint català amb un traductor. Ara m'he trobat també mestres. I alguns programes a la xarxa per aprendre. Portava molt temps:-)

Nuria:
Sóc molt feliç que m'envies les teves paraules boniques
i m'ajudes amb la llengua

Laura:
A vegades també se'n van i ens fan sentir-nos dolents.

Salvador:
I ara també ha vist per què sóc aquí:-D Per escriure per a tu:-)
Quan escrivia sobre el concert de Manhattan Transfer per exemple. Pensava "Que esperi que Salvador veurà això!" L'any pròxim hi haurà un concert d'Eagles...

zel ha dit...

poema, Meriké, cada dia sembles més catalana!!!! Preciosa!

merike ha dit...

Zel: No escric poemes.
He trobat un amic que els escriu.
Puc escriure llibres.
He arribat molt a escriure sobre un amic comú, un llibre es pot escriure sobre ell.

Carles Casanovas ha dit...

Bona nit Merike, avui a Tiana, hi fa
tant de fred com a casa teva.
La temperatura exterior deu ser propera als 0ªC.
Dona gust estar a casa calentó, un
Diumenge de Desembre per la tarde...
i penso amb tu i els vostres freds!!

merike ha dit...

Gràcies Carles, hem tingut 0 C aquesta nit i demà igual.
És molt més que normalment:-)
Som bastant feliços.
Però els núvols no són bonics, avui era assolellat però sovint nosaltres
no veiem el sol molts dies. Bona setmana nova!

Deric ha dit...

un poema molt bonic