Els grans vaixells passen la nostra casa

dilluns, 26 de gener de 2009

la plaça Sant Felip Neri, 5 abril 2007



CLIC: Plaça de Sant Felip Neri, Barcelona

La setmana santa el 2007, assistia a un concert preciós en aquesta església











Un cementiri vell és sota el lloc. Durant la Guerra Civil Espanyola, la gent s'alineava i s'executava davant de l'església petita. El front de l'església es cobreix amb marques de l'esquitxada de bales. Una bomba també matava trenta nens escolars a la plaça durant la Guerra Civil Espanyola. Finalment, Antoni Gaudí s'atropellava i es matava mentre al seu camí a la plaça el 1928.



gràcies: Localiatvcatalunya

13 comentaris:

Carme ha dit...

Estav a segura que la coneixeries. has estat molts cops a Barcelona i la coneixes bé. Però no et canses de tormnar-hi... Petonets.

Striper ha dit...

Sens dubte un reco emblematic de Barcelona.

Ferran ha dit...

Un minireportatge interessant, m'ha agradat veure'l. Gairebé tant com veure la pròpia plaça, que mereix com a mínim una visita: la trobo màgica.

Salut, Merike.

Violette ha dit...

Aquest és un dels meus llocs preferits a Barcelona. La meva filla va anar a l'escola d'aquesta plaça durant 12 anys i hi va ser molt feliç... I jo també de que ella ho fos. Cada dia passàvem pel claustre de la catedral, miràvem una estona les oques i quan sentiem les campanes de les 9h corriem cap a l'escola. M'agradava construir-li futurs records.
:)

merike ha dit...

Carme: El meu marit va estar cansat, però no jo:-)

Striper: molts gràcies per estar aqui!!

Ferran: ho vist com molts gents diuen la mateixa: màgica. If my language gets poorer it is because I wrote with my own words sense traductor:-D

Violette: interessant! Memòries boniques. Així havies de portar la teva filla a escola? Me n'havia d'anar tot per mi a escola des que tenia 6 anys. Però vivia en un suburbi i allò era durant els anys 50. Els bons dies vells. Salutacions!

anna maria rebulà ha dit...

Unes fotos interessants que ens recorden un trosset dels efectes de la guerra.
Salutacions.

merike ha dit...

Anna Maria: Gràcies mestre, pots obrir el teu perfil també i penjar les teves fotos fantàsticas per a nosaltres a veure! (Molts errades?)

Waipu Carolina ha dit...

Hola,
Sóc la waipucarolina.
gràcies per la teva visita.
Barceloan es maquíssima. Jo sóc veneçolana i visc a Tarragona, que es una ciutat petita però encantadora.
Un petó i fins sempre

merike ha dit...

Waipu Carolina: l'any 1993 he vist Tarragona.. hotel Orbis:-) M'encanta la petita ciutat molt. Gràcies pel comentari.

Jesús M. Tibau ha dit...

aquesta plaça et fa pensar. Fa un temps li vaig dedicar un conte que encara està inèdit

Ferran ha dit...

No way, Merike, it's not getting poorer; you're doing great!
Molt bé! :-)

merike ha dit...

Gràcies, Ferran, cap meravella que tinguis un carrer a BCN:-D Friendly words are comforting for old ladies! Keep up the good work!

Lectora corrent ha dit...

Un dels indrets de Barcelona que més m'agraden, especialment si no hi ha gent --cosa difícil actualment. Com que la plaça queda una mica oculta, les multituds que visiten la catedral no s'assabenten que tenen tan a prop aquesta joia, un oasi de placidesa enmig del barri gòtic. Els turistes que hi arriben normalment ja saben on van, no és un lloc que han vist des de la cantonada d'un altre carrer.