Els grans vaixells passen la nostra casa

dilluns, 2 de febrer de 2009

La meva amiga Issa ha escrit sobre la meva foto!!



Recordo aquell primer bany de l'estiu com si fos la primera flor de la primavera, encara no m'havia desprès de la infància i ja vestia la maduresa. Si pogués parar el temps ho faria en aquell dia, en el qual el sol va il·luminar la meva vida amb la teva dolça companyia, ja mai sentiria la fosca presència de la solitud per que des de llavors tu navegues en el meu cor!




Ho pres la foto a l'estiu des del jardí d'Hotel Haikko pel mar..
Estic esperant l'estiu molt!

6 comentaris:

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

L'estiu és molt bonic. Mentrestant, estic gaudint de les pluges de l'hivern. Amb les crescudes dels rius, difícilment tindrem sequera.

merike ha dit...

Blas:
El nostre hivern és perfecte ara.
Només els carrers són relliscosos, caminava a casa des del centre de
ciutat.
Després d'una pel·lícula i dinar.
Em portava 30 minuts, normalement 20. Molt important anar amb compte. No vull trencar els meus ossos.

Carles Casanovas ha dit...

Records de jovenesa, Merike,
els millors de dins els racons
del cor.
Son boniques les remembrances dels
temps passats. Son tant presents avui que només de recordar-los som feliços i ens fan estremir, sentint el cor bategant de joia.

Sergi M. Rovira ha dit...

Un text molt sentit (de sentiment, eh?)
:-)

Carme ha dit...

Bonica foto i bonic escrit de la teva amiga Issa.

Bon dia a totes dues i una abraçada.

merike ha dit...

Carles:
El meu cor encara està bategant, allò és la cosa principal en aquesta edat..

Sergi-Ari: Només publico, no em culpa:-) Have a beautiful day!

Carme: Gràcies, estic planejant fer el meme de sets però prendrà una mica de temps:-) (Set setmanes?:-) El sol bonic brilla avui per fi, hauria de sortir amb la càmera..