Els grans vaixells passen la nostra casa

divendres, 20 de febrer de 2009

Symbelmine....



La Laura de Prosopopeia m'ha atorgat un premi Symbeline:

..."per a la Merike, amb el seu Finès entre tots i totes, que ens porta caliu i tendresa en català des de terres fredes. Li dec un regal que no queda pagat amb aquest Symbelmine, ho tinc ben present."

Gràcies Laura!! No sé què és i més naturalment no conec ningú que no l'hagi rebut tot i així:-D

Em sap greu, només puc fer tant. No parlo la llengua encara. Em porta hores per escriure una mica.

Si us plau perdoni'ns a mi, tothom.

Conec una, la meva mestra de Catalunya, per donar aquest premi perquè realment ho mereix. Ve dels de bloc de fotos i és una mestra per professió. Moltes vegades a la setmana ha PARLAT AMB MI amb telèfon de SKYPE CHAT i vídeo i estic fent bon progrés.
El seu blog a Blogger no es mostra en públic.

Espero que pugui continuar "escrivint" i aprenent a la meva manera, ja utilitzo la meitat dia a l'ordinador. També faig fotos i simplement no tinc cap temps per a literatura sobre una llengua que no parlo i per buscar 7 blogs.

Però Tolkien tenia al seu llibre llengua finlandesa escrita, no sé qui parlava però és finlandès! "Les influències principals de la saga es troben a la mitologia nòrdica, la teologia catòlica, les experiències de guerra del fill de l'autor i la filologia." (Viquipèdia).

Cap necessitat de dir que no ho llegint Senyor dels Anells!!!

No veia les pel·lícules tampoc. Intentava mirar en TV però m'adormia:-(


The Road goes ever on and on
Down from the door where it began.
Now far ahead the Road has gone,
And I must follow, if I can,

Pursuing it with weary feet,
Until it joins some larger way,
Where many paths and errands meet.
And whither then? I cannot say.

Era molt bonic de pensar en mi i ho agraeixo a la Laura.

L'atorgament és massa difícil per a mi.

Si us plau no em mati.

3 comentaris:

Striper ha dit...

Enhorabona per el premi.

Laura ha dit...

De matar-te res! Ja et vaig dir que no calia que fessis res amb el premi, jo te'l volia donar i prou, amb molta alegria. petonets, bonica! :-)

merike ha dit...

Laura, t'estimo!!!!!

Era a les teves pàgines però no esbrinava com escriure a tu allà...

M'encanta la teva música i ho estic escoltant ARA...

6 setmanes i BCN!!!

Petonets!