Els grans vaixells passen la nostra casa

dimarts, 10 de febrer de 2009

una crisi és una cosa terrible per malgastar

El títol és la citació d'algú que sentia en les notícies de TV avui i no té res per fer amb el post? Pensava que era interessant.

Començava a aprendre català de veritat quan tenia la gran idea:
Convertia el meu Google en el favor de llengua catalana!
La segona cosa gran era Google Toolbar.
Podia fixar un traductor al Toolbar per canviar totes les pàgines, qualsevol llengua originalment, a anglès. Per això puc llegir llengües fins i tot molt estranyes i ser divertit.
Dolceacqua - la meva visita l'any 1998

blocdefotos.cat:DOLCEACQUA, municipi de 2000 habitants, està situat no lluny de la Riviera Ligure, a 8 quilòmetres de Vintimille. Té nombrosos testimonis arqueològics que testifiquen ocupacions successives del lloc des de l'edat del ferro. Del castell construït en 1151 i definitivament destruït el 1887, subsisteixen ruïnes penjades sobre un esperó rocós, dominant la vila medieval, al vaig piular de la muntanya Rebuffao. Les cases, altes, de vegades de fins sis pisos, descendeixen cap al torrent "la Nervia".Un pont amb un únic arc de 33 metres d'altura uneix "la Terra" i "el Borgo", nou barri edificat el segle XV.

El pont ha estat pintat per en Claude Monet.

* * * * *
Secció de sofriment i nostàlgia


Gran depressió i desocupació

Espina De Ferro Jack Nicholson-Meryl Streep - Héctor BABENCO

"Diumenge melangiós", Bjork - LIRIQUES EN CASTELLÀ



Diumenge melangiós - versió BILLIE HOLIDAY



Pressumptament, l'angoixa que produïa als amants que havien estat abandonats per la seva parella, els portava a precipitar-se per la finestra més propera després d'escoltar la cançó. No hi ha cap cas documentat que corrobori aquesta teoria, però tot plegat va cridar l'atenció de les productores nord-americanes que ben aviat en van fer nombroses versions, essent-ne la més popular en aquell moment la de Billie Holiday. (Viquipèdia)

4 comentaris:

Carme ha dit...

Mare meva! Ni amb cançó, ni sens e cançó penso jo que cap amant que ens hagi abandonat mereix que ens tirem per la finestra. Quines idees té la gent! Després d'un amant o d'una amant en ve una altre, no?

merike ha dit...

Hola Carme! A vegades l'amor és l'única cosa que el manté viu. El meu cunyat se suïcidava a l'edat de 39 perquè la muller el deixava. Bon dimecres!

Carme-BLOC- ha dit...

Com ben dius Merike, l' amor es lo que ens manté vius, una historia molt trist la del teu cunyat, jo crec que no s' ha de morir mai per amor, s' hauria de lluitar i si no es pot guanyar, acceptar la derrota.
Una abraçada!

merike ha dit...

Hola Carme-BLOC-, la meva amiga fotògrafa!!! Tens raó. A vegades és difícil. En aquest cas la pèrdua de nens era pitjor que la pèrdua de muller. I quedant a causa d'un altre home. Qui tenia un millor escolaritzar, un metge. Ells dos eren molt cruels cap al meu cunyat. Es deprimia i perdia pes, no podria menjar o dormir. Mai no he entès com pot ser la gent tan dolenta l'un a l'altre. Estimar-ne un altre i no pensar en el seu propi marit ja. No hi havia res dolent en el meu cunyat, era un bon home. Només la dona en volia més. Era una qüestió de prestigi. Això passava el mateix dia en què el meu fill ha passat la seva batxillerat. La meva sogra vella havia viatjat 600 km de ser aquí per celebrar. I el dia es convertia en un malson.