Els grans vaixells passen la nostra casa

diumenge, 22 de març de 2009

1931, 2009

Al Jolson - Brother, can you spare a dime?

14 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Sobre tot, quan el teu marit és jubili, que no se li acudeixi de dir
a cap metge, que sembla que hagi perdut una mica la memòria !

Salvador ha dit...

Espero que ara no acabem d'aquesta manera, més pels meus fills que per mi.

Josep M. Ferrer ha dit...

Quines fotos!!! Un document maquíssim. Sembla que la història va fent repeticions cícliques. Les fotos on surten els obrers a les fàbriques em recorden els immigrants que han vingut a Catalunya a treballar. L'única cosa que canvia és el color de la pell. Pel demés, tot és igual!!!

merike ha dit...

Carles: 
No me'n recordo, m'he oblidat..

Salvador:
Sempre puc comptar en tu, petonassos!

Josep M. Ferrer:
Això em recorda d'avui.
Empreses grans que fan beneficis enormes se n'estan anant a la Xina i deixen finlandesos sense treball.

Nuria (fenix) ha dit...

Tindriem de tenir memoria de fets passats,encara que no els haguem viscut.
La situacio que en aquests temps és pateix en molts paissos ,ens tindria de servir a tots per apendre.
Les fotos ,fantastiques.
Bona tarda de diumenge .

Nuria

kweilan ha dit...

Hola! Vinc del bloc de la carme. T'aniré seguint. Les fotos són precioses.

merike ha dit...

Kweilan:
Gràcies, espero que pugui ser valor això. Salutacions des de Finlàndia!

Carme ha dit...

Quines fotos! M'AGRADA VEURE FOTOS ANTIGUES.

Striper ha dit...

Catxis ara he oblidat el que volia dir.

merike ha dit...

Nuria (fenix),
Carme:
Avui esbrinava sorprenentment allò el meu país ha aconseguit més diners que deute. Qui el podria creure! Sentia correctament?
Simplement m'encanta aquesta cançó vella. Tan trista com això és.

merike ha dit...

Striper:
Estic segura que el recordaràs més tard:-)) Bona nit!

Miquel ha dit...

M´agradan aquestas fotos...

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Quan el meus pare es va jubilar vaig dir als meus pares: "No se us acudeixi quedar-vos tancats a casa tota l'estona amargant-vos; heu de fer noves amistats i sortir, perquè penseu que a partir d'ara cada segon valdrà el seu pes en or".

I estan que dóna goig veure'ls, és com si tinguessin 10 anys menys.

Per la qual cosa, Merike, el que els hi vaig dir al seu dia als meus pares us ho dic a vosaltres.

Salut.

merike ha dit...

Miquel:
són intressants..

Blas:

gràcies per al bon consell.
Ara que ens n'anem a BCN jo trobarà
molts amics nous
però no puc persuadir el meu marit de fer això..
Nosaltres finlandesos estem sols massa.