Els grans vaixells passen la nostra casa

diumenge, 15 de març de 2009

No sóc una bona cuinera

Això és què teníem avui.

Després del passeig de cotxe de diumenge.

Cap foto com el temps està núvol.

Però aquestes fotografies només...

Del peix i carn picada...


Sembla que necessiti visitar uns altres blogs per aconseguir
comentaris!

Però com llegir 40 blogs i comentar-los amb la meva llengua catalana.

I escrigui el meu propi blog, també.

És impossible.

El meu marit està enfadat ja:-)

34 comentaris:

Salvador ha dit...

No m'estranya gens que el teu marit estigui enfadat, deus passar més temps amb l'ordinador que amb ell ;-)

merike ha dit...

Salvador:

Tens raó.

100 %!!!

Però estic tan interessaDA? en aquesta llengua!!!

Nuria (fenix) ha dit...

merike!! deixa cins minuts l'ordinador i apa a fer una carinyos
petonet al teu marit. No ho deixis per demà.
nuria
Gramatica catalana.
marit ,espos = home
muller,esposa= dona,merike.

merike ha dit...

Nuria (fenix)

Abraçades!

Striper ha dit...

Una manera de no perdre comentaris es comentar a qui et comenta.Bona setmana.

merike ha dit...

Striper:

Bona setmana estimat Joan:-)

Violette ha dit...

Doncs sento molt portar-te la contraria però aquests plats em semblen suculents a banda de saníssims (tret que jo no menjo carn per prescripció mèdica i que, tot sigui dit de pas, em va molt bé). Les amanides fan molt bona cara, el guisat looks so nice! i la verdura bullida és el complement ideal.
Ànima la cara, cuinera! I fes cas al teu maridet... Que de maridet només n'hi ha un : el de veritat!!

Un petó enorme!

Assumpta ha dit...

Merikeeeeeee molt bé!!! :-))



Estas interessaDA :-)

Aprens molt bé i molt ràpid!! :-))

merike ha dit...

Sempre he tingut només un:-)
38 anys. I un home meravellós! Està caminant a la foto...
La resta és un acudit! Mengem molt peix. No hi havia cap verdura bullida. Sé que siguis genial a la cuina. Potser la teva professió?
Abraçades!!!

merike ha dit...

Assumpta:

Saps per què ningú no estava interessat en el castell de neu més gran al món ?
Bon Matí Amèrica al ciutat Kemi, Finlàndia

Assumpta ha dit...

Per què ningú no estava interessat en el castell de neu? Doncs perquè fa molt de fred suposo :-)) Si és tot de gel!!! Uffff :-))

Per cert (by the way) que aquest menjar sembla molt bo. Jo crec que tu SI ets bona cuinera :-))

Violette ha dit...

Les patates i les pastanagues no són bullides? Doncs al vapor sí, oi?

No és la meva professió... és la meva petita passió. Jo soc professora de FLE...

merike ha dit...

Violette:

No comprenc FLE però les patates i les pastanagues al vapor sí:-) Era només una secretaria professionala fa molt de temps. La meva malaltia terrible de trastorn bipolar ha fet malbé la meva vida fins que la diagnosi es feia fa vuit anys i ara estigui bé amb medicació correcta. Naturalment estic una mica boiga.. fent un blog en català per exemple:-)

Assumpta:

Estava tan TRISTA quan no hi ha cap comentari.
Pensava QUE ARA ESTIGUIN CANSATS DE MI:-D

Ferran ha dit...

Merike, el teu interès per la nostra llengua ens té a tots meravellats. Saps perquè? Perquè a Catalunya hi ha milers de persones que, tot i viure-hi de fa 10, 20 o més anys, es neguen a dir tan sols "bon dia".

Un aplaudiment per tu, pel teu interès i la teva perseverància. I per les teves arts culinàries, per cert: quina gana! :-)

:::::

We are all so happy about your interest for our language, Merike. Do you know why? Because thousands in Catalonia refuse to say even "bon dia", despite the fact that they live here after 10, 20 or more years.

That's why we all greet you, and thank you!


Have a great week.

Violette ha dit...

Professora de Francès Llengua Estrangera (ho abrevien així...)

Un petó i cuida't!

PS: Crec que estàs igual de boja que tots els que rodem per aquí!!
;)

Deric ha dit...

doncs per les fotos, no sembles mala cuinera precisament!

merike ha dit...

Violette:

Mais tu es très charmante, aussi !

Deric:

Només si ets molt famolenc..

Carme ha dit...

Merike, altre cop tens molts comentaris!

A vegades passa, els caps de setmana hi ha menys gent connectada.

Ningú no es cansarà de tu.

Tinjcs ganes de fer un post parlant dels comentaris. Hi ha perrsones molt constants, i hi ha persones que no en són tant ... n'hi ha que desapareixen per sempre, n'hi ha que van i vénen, però crec que això és normal.

Carme ha dit...

Jo estic segura que no ets mala cuinera.

No ets vella...

No estàs boja...

Merike, deixa de dir coses dolentes de tu!

I jo estava desconnectada el cap de setmana... fins ara.

petonets.

merike ha dit...

Ferran:

Només porta una mica de temps però és molta diversió.
Tant aprenent català com cuinant.
El meu cap anterior em deia que no és cap ús saber llengües si no té res per dir!! Em puc sentir tenia raó:-( Bona nit!

merike ha dit...

Carme:

Gràcies!!! Si havies vingut més d'hora l'hauries sentit
cantar l'home que desapareix, LOL! Serà interessant llegir el teu post.
No sóc una persona que pot prendre seriosament:-) Abraçades i bona nit!

Miquel ha dit...

Massas persones per contestar ¡¡¡UFF ¡¡¡Això són moltes hores darrere de l'ordinador. Salut

Eli ha dit...

Doncs aquest àpat no te pas mala pinta.. o sigui que això de que no ets una bona cuinera, no m'ho crec!!!

;-D

merike ha dit...

Miquel:

Considera que molt temps tradueix tot. Encara puc dir molt poc. Salutacions!

Eli:

Fàcil de fer menjar només per a dues persones. No podria gestionar un sopar per a molta gent. I estic nerviosa. És bo que no conec molta gent:-)

Sigorgik ha dit...

Hola, Merike,
Moltes gràcies per la teva visita. També estic meravellada perquè vols aprendre la nostra llengua i ho fa molt i molt bé. Felicitats.
Ara tinc poc temps per dedicar al blog, però espero no perdre el contacte amb tu.

Una abraçada molt gran!

PD: Mala cuinera? Hauries de veure els meus plats... ;-)

merike ha dit...

Sigorgik:

Jejeje, gràcies per la visita!!! No tens 1008 anys però tinc 61 anys aquesta setmana. Això em matarà!!!! Em sento com 16 anys! Tant assabentar-se!

Tres setmanes i seré a Barcelona!!

MIA ha dit...

hola guapa, altre vegada de visita, molt bona pinta aquest menjar mmmm ja m'hi apuntaria. abraçada molt gran. mia

Trini ha dit...

Aquí no m'arriba l'oloreta dels teus plats, però tenen molt bona pinta. Jo de tu canviaria el títol del post per "Sóc una molt bona cuinera"

merike ha dit...

Trini:
Sóc molt gandula i intento preparar el menjar de pressa!! Ni tan sols no faig deserts.
Gràcies per a les paraules boniques!! Bona nit!!

Josep M. Ferrer ha dit...

Aquests plats de menjar fan molt de goig. Trobo que tens un blog molt interessant. Me'n he fet seguidor i a partir d'ara seguiré tot allò que pengis. Fins aviat!!!

Assumpta ha dit...

Noooooooo, cansats de tu no!!! Com diu Ferran estem tots contents que vulguis aprendre català :-))

Trini ha dit...

no facis postres, no vol dir que siguis mala cuinera, dona. Potser només és qe et fa mandra ;)

merike ha dit...

Josep M Ferrer:

Gràcies, Josep! Estic molt afalagada. Només estic intentant aprendre la llengua per al meu propi plaer.

Assupta:
Grácies molt. Tinc més amigues i amics a Catalunya que a Finlàndia:-D

Trini:

Mengem tant peix en el començament allò cap espai per a postra:-)

Bon dia a tots i totes!

Miquel ha dit...

Meike : Escolta parlar el catalá, ben parlat. Avuí, en el blogg Totbarcelona, trovarás varies persones, del cantó de una barriada, La Clota, que el Ayuntament, per una o altras raóns ( no es el moment), han de fer enderrocar. Per la llengua, es molt interesant. També ni ha personas de parla castellana, las del barri de sempre, pero es molt interesant, insisteixo, escoltis el lenguatje. Salut. Es diu el reportatje : " Cuant més creix, més ens anem ofegant. Dixit. (Barri de La Clota)".