20 de setembre de 2016 a Lauttasaari

dissabte, 9 de maig de 2009

En Luis des d'Equador

Hi ha a l'Equador en Luis Joaquin, el meu nen de patrocinadors petit.

l'any 2002, en Luis Joaquin té tres anys



Organització PLAN, és una bona manera d'ajudar gent al tercer món. Desafortunadament hi ha només una traducció anglesa. L'organització es començava a Holanda.
Pren només 25 euros un mes.
I puc ser part de fer alguna cosa per al poble en el qual viu.
Només sé el nom de la comunitat quin PLAN ha donat al poble.
I no saben la meva adreça. Nosaltres els patrocinadors també reben una revista que explica el treball que l'organització està fent globalment. I aconsegueixo un missatge del desenvolupament del poble.




A vegades envien dibuixos que Luis ha fet.
O una mostra del gènere de punt que la seva mare està fent.
Començava a patrocinar quan Luis tenia 3 anys. Ara té deu anys.




Luis viu a les muntanyes. Les seves condicions són pobres. La família té molts nens.
La comunitat tenia aigua neta. Però cap letrina. La correcta disposició de les excretes és fonamental per preservar la salut. Era la primera cosa aquell PLAN proporcionat pel poble.

Era dur que hi veiés com viuen els indis a Amèrica del Sud, una vida difícil cap amunt en les muntanyes. Es queden animals i pasturen en els pendents.
Són catòlics, profundament religiosos.
Luis caminava a escola ja quan tenia 3 anys. El passeig a escola el prenia 30 minuts.

D'alguna manera és tan depriment. En el començament enviava poc presents al nen. Ara he deixat de fer això. Estic avergonyida de les coses que tinc.. El que a aquesta gent li falta. Però continuo patrocinant el nen que potser no té cap futur i el desitjo bé.

I espero que l'organització PLAN - i altres que estan fent la mateixa feina - n'aconseguiren molts molts seguidors nous.

Luis Joaquin 9 1/2 anys, el 2009

12 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

És una vergonya que els governs d'aquest món nostre no tinguin com a prioritat màxima acabar amb la pobresa. Per sort, hi ha persones com tu.

merike ha dit...

Jesús M Tibau:

Aquesta organització és molt popular a Finlàndia. A la gent li agrada la manera que fan el seu treball. Ajudant la comunitat sencera a desenvolupar-se.
I tot és tan obert.
No volia presumir sobre la meva poca ajuda però provar i animar-ne altres per fer la mateixa classe de cosa. Fins i tot si és només una gota en l'oceà.

novesflors ha dit...

Estàs fent una tasca encomiable.

Nuria (fenix) ha dit...

Hola,Merike : jo tinc apadrinat un nen a la India la organització es diu "sonriures de Bombay" .
Aqui a Barcelona hi ha molta gent que els ajuda.15 Euros al mes.La labor principal es treura els nens del carrer i de les montanyes d'escombraries.

Una abraçada.
Nuria

Patricia ha dit...

Òsca Merike per la tiá generositat, ne caldriá mai, de monde coma tu (e sabiái pas que la politica francesa t'agradava tanben !).

Carme ha dit...

Una aportació al benestar del món. És una bona feina Merike. Una abraçada.

Ferran ha dit...

El fet en sí em sembla fantàstic, com tot el que sigui que qui té alguna cosa per donar, ho fa per ajudar a qui no té els mínims per viure. En aquest cas, a més, m'has "tocat la fibra" perquè, fa molts anys, vaig viure a l'Equador, a Quito; un país preciós... però molt pobre. Encara avui.

merike ha dit...

novesflors, Nuria (fenix), Patricia, Carme, Ferran:

Poc els rierols fan un riu, diuen.
L'organització PLAN n'ha aconseguit molt durant els meus 7 anys..

Gràcies per als seus comentaris!

Un bon diumenge!

Dia de la Mare a Finlàndia avui.

Josep M. Ferrer ha dit...

Una experiència interessant. Mai no se t'ha despertat la curiositat per anar-lo a veure en persona a l'Equador? Una entrada que fa reflexionar molt. Salut i fins una altra entrada!!!

anna maria rebulà ha dit...

una bona tasca humanitària. És fantàstic poder aportar el teu granet de sorra.

FELIÇ DIA DE LA MARE !!!

Assumpta ha dit...

Nosaltres també tenim un nen apadrinat a Mèxic :-) Es diu Mateo amb l'organització "Ayuda en Acción" que, pel que expliques, funciona igual que PLAN.

Ens van dir que no es podien enviar regals, només coses petites tipus postals, cromos i així.

Només li fem arribar alguna carta, postals, també per Nadal...
A una carta hi vaig imprimir unes fotos nostres, per exemple.

Una vegada li varem enviar fotos del Barça jeje. Al Barça hi ha un jugador de Mèxic, com ell, i varem pensar que li faria gràcia :-)

Carme Roura ha dit...

Una feina plena de bons sentiments i d' una gran humanitat, un petó Merike!