20 de setembre de 2016 a Lauttasaari

dissabte, 31 d’octubre de 2009

Halloween gelat



El llac està començant a aconseguir gel


Tinc 61 anys.

Qui sap si tinc un altre any.

Érem a la casa de camp avui. Jo i el meu marit estimat i el meu fill.

Els fulls havien caigut.

Els rampinàvem.

El llac s'estava començant a convertir en gel.

Me n'anava per caminar a prop.

Veia un Strix uralensis ??? en un arbre.







Desafortunadament el sol era darrere aquest ocell gran.

Vam anar a la meva tomba futur.
La meva mare, la meva àvia i el nom del meu pare.



El meu pare va morir en el nostre viatge de vacances a Funchal, Madeira i està enterrat en un cementiri britànic bonic. En aquells dies no tenien forn crematori a l'illa i va morir a la vigília de cap d'any.



13 comentaris:

Mark C Small ha dit...

How awful you lost your father so young

merike ha dit...

Yes. It affected my whole life.

Laura ha dit...

Sembla que són dates per recordar la gent estimada que ja no hi és. Em sap molt de greu això del teu pare. Petons i molta força, bonica.

merike ha dit...

Laura:
Tenia 19 anys quan tenia un atac de cor a Funchal, Madeira, Portugal. Era un gran xoc a la meva mare, tenia llavors 48 anys.

manjacostel ha dit...

O Merike l'aucel va gelar tanben?
Un aucel qu'oblidèt de partir cap a l'Africa?
Coma lo tèu, lo mèu paire n'en moriguèt a 40, e paura , crèsi que foguèt pas aisit de se recaptar...Ni per ièu, ni per la maire...
L'ivèrn es l'ennemic de l'ama... Non? Quand lo gèl gansanha.

Glennis ha dit...

Nice to visit and honour your ancestors graves. The graves are in a lovely place.

Deric ha dit...

Veig que allà no teniu gaire tardor i que ja ha començat fort l'hivern, que no se t'instal·li el fred al cor

mar ha dit...

Així és la nostra vida... un dia naixement... ens fem grans... després vells... i a la fi, ens morim.
És important estar orgullós d'haver fet bones obres i envoltat de bones persones.
una abraçada.

Carme ha dit...

Merike, ja teniu el fred, a Finlandia, aquí encara no.

Sí que és trist perdre el pare tan jove, Merike.

Un petó

merike ha dit...

manjacostel:
Gamarús dels Urals, fem veure que era aquella classe d'un ocell..
Mai ho vist abans..
Strix uralensis, Coruja dos Urales

L'hivern no és encara aquí. Però és meravellós si hi ha neu el desembre. La neu no significa la mort. Només dormint.

merike ha dit...

Glennis: thank you!

Deric:
Què faríem sens electricitat? Com feia això la gent viu aquí abans??? No és una "invenció" gaire vella.

mar:
No puc estar orgullosa:-(

Carme:
encantada de veure't, petons!

manjacostel ha dit...

Merces plan per la diapò del Strix Urensalis... Que risca pas de partir cap a l'Africa se comprni plan...

merike ha dit...

manjacostel:
i jo no entenc per què naixia cap amunt d'aquí quan tinc una ànima mediterrània