20 de setembre de 2016 a Lauttasaari

dimarts, 24 de novembre de 2009

Laura Voutilainen - MONTA MONTA - MOLTS MOLTS

Fes-me una porta cap el teu cor
i deixa-la entreoberta
ja que no queda res més per a mi
Fes una llum dins de la foscor,
i deixa entrar el solitari darrer passejant de la nit

Molts molts molts vespres
molts molts llargs vespres
He escoltat la pluja arribant a la ciutat
Canta, canta per a mi allà
com si estiguessis cantant aquí
la pluja canta la seva melanconia a la ciutat

El vent un altre cop canta melodies
i balla a l'obscuritat
i una corrent d'aire freda congela els carrers
Aquest món no hauria
de separar-nos massa lluny
el meu lloc és amb tu a la fi

Molts molts molts vespres
molts molts llargs vespres
He escoltat la pluja arribant a la ciutat
Canta, canta per a mi allà
com si estiguessis cantant aquí
la pluja canta la seva melanconia a la ciutat




Tee mulle ovi sydämeen, ja jätä raolleen
Sen vielä kun ei muuta mulle jää
Tee sinne valo pimeään, ja päästä lämpimään
yksinäinen, kulkija yön viimeinen

Monta monta monta iltaa
monta monta pitkää iltaa
Kuuntelin kun sade saapui kaupunkiin
Laula laula mulle siellä
Laula niinkuin oisit täällä
Kaipaustaan sade laulaa kaupunkiin

Taas tuuli soittaa sävelmää
ja tanssii hämärää
ja kylmä viima kadut jäädyttää
Maailma tää ei meitä saa
Etäälle erottaa
Luonasi sun paikkani on viimeinen

Monta monta monta iltaa
monta monta pitkää iltaa
Kuuntelin kun sade saapui kaupunkiin
Laula laula mulle siellä
Laula niinkuin oisit täällä
Kaipaustaan sade laulaa kaupunkiin

18 comentaris:

Salvador ha dit...

Una cançó ben bonica. I què exòtic que és el finès per a nosaltres, només s'assembla a la majoria de llengües llatines en que es pronuncia com s'escriu.

merike ha dit...

Sí, Salvador!

I com bonica la teva ajuda mentre tenias una cosa més important per a fer, per mirar el partit de futbol! Gràcies!

Em pregunto sobre melanconia..
que pot ser més proper enyorança..
Mai no aprendré la teva llengua bonica. Quina vergonya.

Salvador ha dit...

Doncs sí, seria millor enyorança o nostàlgia o fins i tot ànsia per l'anglès longing.
He pensat posar nostàlgia i he escrit "melanconia" que a més és incorrecte, s'ha d'escriure "malenconia"

merike ha dit...

Salvador:
pots comencar a estudiar la llengua finlandesa! Kaipaus és enyorança, he pensat d'El cant d'enyor de Lluís Llach. Sobretot com "saudade" portugues. Molt interessant amb melanconia:-) Com deia Martí Luter: Quod scripsi, scripsi:-) En marxaré allà!

Striper ha dit...

Una cançó preciosa.

Salvador ha dit...

Quod scripsi, scripsi és de Pontius Pilatus ;-)

merike ha dit...

Salvador: and what did Luther say, then?:-) Never write anything when you are tired? When he put his theses on the wall of the church in Wittenberg? And was taken to trial for it. Did not take his words back. I need to go back to school.. I must visit the Wikipedia again, as long as it exists. I should start paying for it, at least they seem to be in need of money.

merike ha dit...

No puc fer altra cosa; aquesta és la meva postura!

Tässä seison enkä muuta voi.

merike ha dit...

Striper: una llepada!

- ha dit...

Una traducció molt bona. Felicitats a tots dos.
petonets.

merike ha dit...

- : ;-) Felicitacions per a tu també, petonets:-)

M. Antònia ha dit...

Té una bonica veu, també m'agrada la cançó i ella sembla una persona elegant.

merike ha dit...

M. Antònia:
m'encanta la teva veu aqui;-)
I les paraules traduits per Salvador!

Cèlia ha dit...

Escoltar la pluja és molt bonic! I tan melancònic...

merike ha dit...

Cèlia:
sí, sí;-)) però l'idea és l'enyor;-)

manjacostel ha dit...

segur que podem pas cantar aqui luenh
e que las paraulas son tan bèlas .
Malanconia aquò's l'amor de luenh...
Del nòstres trobadors....

merike ha dit...

Manjacostel:
sí, bons els trobadors;-)
jo medish - T'aimi Mailis

Miquel ha dit...

Un tema molt bonic ¡¡¡