20 de setembre de 2016 a Lauttasaari

dimecres, 2 de desembre de 2009

Fa 70 anys - fotos d'avui

Avui me n'anava per caminar al cementiri.


La Unió Soviètica atacava Finlàndia el 30 de novembre el 1939.

Aquesta Guerra d'Hivern acabava en 1940 el 13 de març.

La guerra era una part del Segona Guerra Mundial.



"Els finlandesos van aguantar durant 3 mesos i mig l'atac soviètic en duríssimes condicions climàtiques, i a tots els fronts, sobretot a l'estreta franja entre el llac Ladoga i el golf de Finlàndia, on hi havia un sistema de defensa, conegut com la línia Mannerheim, en honor del comandant finès on van ser rebutjats de manera sagnant. Es tractava d'una zona d'interès estratègic per als soviètics, especialment per la seva proximitat amb l'actual ciutat de Sant Petersburg." (Viquipèdia)

Carl Gustaf Emil Mannerheim (1867-1951)






"En els tractats de pau del 12 de març del 1941, Finlàndia va cedir a Rússia l'istme de Carèlia - amb la segona ciutat més gran a Finlàndia, Vipuri, el control total de la costa del llac Ladoga i alguns territoris septentrionals, però va mantenir la seva independència."

l'any 1939



l'any 1940



Hietaniemi cementiri



Una fotografia aèria de l'àrea al cementiri on els soldats matats en la segona guerra mundial estan enterrats. Wikipedia.



Hem estat recordant la guerra horrible molt aquests dies.

La Guerra de Continuació (o Segona Guerra russo-finlandesa) començava el 1941 i acabava el 1944. Així he tingut sort. Cap guerra en el meu temps.

GUERRA D'HIVERN - pel.licula finlandesa des d'any 1989



Talvisota (film) - Wikipedia, the free encyclopedia

7 comentaris:

Joana ha dit...

Quina sort que hem tingut Merike de no haver viscut cap guerra. A sobre amb aquestes condicions climatològiques. Fa basarda!
Una abraçada!

Miquel ha dit...

Una salvatjada ¡¡¡ Tot. Les guerres, les películes de guerres. Les persones que l´agraden les pelicules de guerres...Ara son les 7, 51 del mati...Ting mal guts al paladar....Tinguis bon dia....Miquel

Carme ha dit...

Dic el mateix que la Joana i també que el Miquel... no m'agrada la guerra ni en pel·lícula!

merike ha dit...

Joana, Miquel, Carme:
A ningú no li agrada tenir una guerra.
Finlàndia era atacat per la URSS.
Volien la nostra terra.
També volien Estònia, Letònia i Lituània que es rendien sens una lluita.

El resultat era que Finlàndia es quedava independent però els estats bàltics queien sota poder soviètic fins a l'any 1991!
Se'ls feia parlar rus i tot es feia per fer-los oblidar la seva pròpia llengua.
Aquesta guerra és sagrada per a nosaltres. Conservàvem la nostra independència encara que perdíem una gran part del país.. Tots els refugiats de Karèlia aconseguien un lloc nou per viure. No teníem cap camp de refugiats.
Els pares del meu espòs vivien abans de la guerra a Karèlia, a les costes meravelloses del llac Làdoga. Llac Làdoga - Viquipèdia
No sobrevivien a la pena de perdre les seves terres.

Deric ha dit...

per sort queda lluny en el temps ja

merike ha dit...

Deric:
wow! gràcies per la visita!
La memòria no desapareix. I no hi confiem.. Potser gent finlandesa de teva generació pensa diferent. Omplen el nostre país ara i compren la nostra terra al costat dels llacs bonics. Construeixen cases de luxe. Vénen a comprar regals per les vacances al any nou. Però els pitjors d'ells diuen que perquè no ens envaïen ens compraran:-)))

Ferran ha dit...

Els finesos deveu ser un poble fort, si veu aconseguir aturar els soviètics. Quin món, eh? els grans sempre intentant menjar-se els petits!