20 de setembre de 2016 a Lauttasaari

diumenge, 13 de desembre de 2009

les campanes pel clima a les 15:00 avui

Avui a Finlàndia les campanes d'església estan sonant aquí a Hèlsinki, a l'església de Kallio, pel clima, a les 15:00.




No estava escoltant mentre ens n'anàvem aquí al mar, a Espoo, Finlàndia, prop d'Hèlsinki

a les 14:51!!!!!:





un pícid, pots veure?

17 comentaris:

zel ha dit...

Preciosos paisatges, Meriké...te'ls envejo, saps? Un gran petó, estimada!

merike ha dit...

Zel:
no puc creure!!!!! Petons!

Ferran ha dit...

Fotos maques d'un hivern que ha trigat a arribar, com a mínim al sud de Finlàndia!

merike ha dit...

Ferran:
Mires la manca del llum!!! (who will write a Finnish-Catalan dictionary for me?) Demà -10 C... Hugs!

NoName ha dit...

Hola, jo tampoc soc catalana, pero en parlo. Com es que vols aprendre el catala? :-)

merike ha dit...

NoName:
Hola! Estic aprenent per que és una llengua divertida, noooooo,
m'agrada Barcelona i vull aprendre més, bona música, bones amigues qui estan al blocdefotos.cat Estic vella, 61 anys, és un hobby, una lluita contra vellesa i dementia:-)
Parlo finès, suec, anglès, alemany i francès. Una mica d'italià i espanyol però ara el meu català és molt millor que aquells dos.
És molt interessant aprendre coses noves tot i que no els necessito. M'encanta Catalunya. La gent catalana és molt com nosaltres finlandesos. Espero que és acceptable:-)

Salvador ha dit...

Diria que els finlandesos en general sou una mica més rossos que els catalans.

Salvador ha dit...

I les fotos són precioses.

Què vol dir que les campanes estan sonant pel clima?

merike ha dit...

Salvador:
He trobat molts catalans rossos.
No és el color dels cabells de què estic parlant sinó la sinceritat de la gent.

Ès un día al món quan tots els esglèsies sonan els campanes avui a les 15:00. Per a la clima. I have no idea, I did not hear, they said on the television that the bells are chiming for the climate change, as a cry for help, ajuda!!! I know I shouldn't be here. NoName with no blog just told me so. Maybe I should stop?
But I won't:-)

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies per ensenyar-nos un tros del teu país.
Salut i Terra

merike ha dit...

Francesc Mompó:
quina dia! gràcies per a tu!

NoName ha dit...

Come on, what are you talking about! I said no such thing!!

Pots ser/estar on vulguis, i tampoc ets tan vella. A mi m'encantaria si la meva mare de cop es posaria a estudiar xines o algun altre idioma "que no té sentit estudiar", just for fun. Jo t'animo que n'aprenguis més, es un bon exercici per a mantenir el cervell fresc. ;-)

Per cert, a mi el finès em sona molt estrany. La fonetica és pareguda a l'hongarès, pero el vocabulari és tot un misteri. Què diries tu del teu idioma? (Fa temps una xinesa em va assegurar que el xinès era molt fàcil - es referia a la gramatica del seu idioma.)

merike ha dit...

NoName:

I know:-)))

Ara no puc dir que bona nit! Però demà continuem.

merike ha dit...

NoName:
Gràcies per la teva comprensió. Va ser un gran consol.
Puc seguir assassinant a aquesta bella llengua.
Això és amb ajuda del Google Traductor. El millor traductor és Translendium Lucy Software.
No tinc l'aprenentatge d'idiomes de nivell universitari.
Només dos anys després de la graduació, un col.legi de secretariat.
Secretaris són com Miss Marple, la gent curiosa.

Llengua hongaresa està tan lluny de la finlandesa que jo no entenia res quan jo estava a Budapest. Estem llengües ugrofineses però estonià està més a prop. Una guia de Barcelona diu que català i castellà estan tan lluny els uns dels altres com l'estonià és de finès. Em puc imaginar.

Estic segur que xinès serà important per a la gent en el futur. Si la seva grammatica és fàcil, el mateix no pot dir de la finlandesa. És impossible utilitzar un traductor amb la meva llengua. El resultat li fa rodar pel terra del riure:-)
Helsingin Sanomat - International Edition

Miquel ha dit...

m´agrade el paisatje....salut

Carme Roura ha dit...

precioses imatges hivernals!! Merike, ets una dona encantadora! Ptonets.

merike ha dit...

Miquel, Carme Roura:
Petonets!