20 de setembre de 2016 a Lauttasaari

dimarts, 22 de desembre de 2009

les meves fotos avui amb la música finlandesa

Hèlsinki - 6 C






BLOGAIRE INVISIBLE:

La meva primera pista era al aquest post:

FINÈS ENTRE TOTS I TOTES: Tinc fred - vull prendre el vol

La meva segona pista és: La Zel ARA MATEIX és una seguidora del meu Blogaire Invisible..

Ni tan sols no m'he adonat de si algú ha endevinat ja :-))))))


Anssi Nykänen, drums, tambors



PAULA KOIVUNIEMI (19 de juny, de 1947) és una cantant finlandesa que començava la seva carrera de cant el 1960. Alliberava el seu primer single colpit (Papallona) el 1966. Durant els anys 1970 la seva carrera era en decadència, però durant els anys 1980 tenia molts individuals colpits a Finlàndia - rebia nou àlbums d'or i un àlbum de diamant. N'ha tingut pocs colpeix els anys 1990 i al 21è segle. Té molts admiradors joves, i s'ha convertit en una icona gai a causa del seu estil jove.



Pieni lohtu on
Jos koen mä suosion
Tään illan vaan

Jos tuskaa sulla ois
Mä karkotan sen pois
Armoa jaan

Biisit päässä sun
Ne voiko olla mun?
Hei kuunnellaan!
Uudelleen ja uudelleen

Kumartakaa
Lohduttajaa
Todistakaa mun sanomaa
Mua kuunnelkaa
Lohduttajaa
Voin sulle taivaan lahjoittaa

Tähdenlennosta suunnan mä saan
Toiveet täyttyvät taivaan ja maan
Kun sulle näytän
Kuinka käytän voimaa valtavaa

Kumartakaa
Lohduttajaa
Voin yötä päivää rakastaa
Lohduttakaa
Lohduttajaa
On raskas kantaa unelmaa

Voi arki ahdistaa
Myös pientä legendaa
Uskon mä niin

Näin yöstä päästä voi
Pois tahto sieltä toi
Niin toivuttiin

Laulun lohtu tää
Sieluusi sun jää
Kuin kahleisiin
Uudelleen ja uudelleen

Kumartakaa lohduttajaa
Lohduttakaa lohduttajaa


9 comentaris:

Carme ha dit...

Merike, ho fas molt bé!

Ningú ho ha d'endevinar. Només ell mateix i si no ho endevina, li fas un regalet al teu blog el dia 6 i el descobreixes aquell dia.

merike ha dit...

Carme:
Un regalet sols si ningú endevina:-)?
No puc llegir 78 blocs i buscar a pistes pel meu bloc tampoc!:-))) Però com a mínim he participat!!!! Sempre participo i això passa:
blocdefotos.cat : Foto guanyadora del tema ferros

Ferran ha dit...

Em perdo amb això del blocàire invisible, però pel que fa a la música... m'encanta! No entenc una sola paraula (com, si és raríssim el finès!! ;-), però m'agrada com sona. No és una llengua "dura"; no m'ho sembla.

merike ha dit...

Ferran:
Qué és una llengua dura? Molt dificil el català.
El finés és facil per els italians a pronunciar:-)
Quan jo comprenc ara una mica i puc escriure aquests paraules sens traductor, pots comprar un diccionari finès, tu:-D Ha estat molt bonic trobar un nou món al sud!
Bona nit!

Carme ha dit...

Merike, un regalet virtual, al teu blog, tan si ho endevina com si no.

Si no ho ha endevinat...ho has de descobrir el dia 6!

Carme ha dit...

Felicitats per la foto guanyadora, és realment fantàstica!

Si tu no pots descobrir qui et fa el regal a tu, el dia 6... si que l'hauràs de buscar pels 78 blogs! Si jo el trobo ja t'avisaré! :)

I segur que tindràs molts voluntaris per avisar-te!

nimue ha dit...

Espere que el dia 6 ens anirem avisant els uns als altres de qui ens ha fet el regal! de moment jo estic ben despistada buscant pistes!

zel ha dit...

Jo crec que ja he endevinat a qui li fas el regal invisible...

I si convé, vindré cap al teu país amb les foques...

merike ha dit...

nimue: estic desesperada.

zel:
Era una tonteria de la meva part participar. No tinc coneixement del que he de dir o fer:) Com saps segueixo ficant en problemes;)