20 de setembre de 2016 a Lauttasaari

divendres, 15 de gener de 2010

143è joc literari: Les fotos que falten

L'home va entrar en la seva vida després de veure les seves fotos de paisatges. Ell admirava la descripció tan natural que feia ella de la seva ciutat natal perquè temps enrera l'havia visitat.

Ell va voler conèixer-la en persona. Va preguntar com seria possible. Ha trobat un congrés adequat per al seu comerç.

En un bonic dia d'estiu va arribar, l'home calb, baix, portava un abric negre i gruixut. Ell no portava jaqueta? Només anava amb camises de màniga curta i un jersei ple de pèls de gat. Ella va quedar molt sorpresa de com es pot anar a un congrés sense jaqueta estiuenca. L'home va assegurar que tothom va de la mateixa manera.

Van passar uns dies amb amics, caminant molts quilòmetres i mentres anaven fotografiant tot el paisatge agradable. L'últim dia, en una passejada matinal a un parc, ella es preguntava si es fessin un petó insospitat, la seva llengua seria aspra com la llengua d'un gat?

Ell va tornar cap el sud-oest i mai li va enviar les fotografies.










18 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

i ella es va quedar amb el dubte?
Moltes gràcies per la teva participació

merike ha dit...

Jesús M. Tibau:
Ha estat el meu plaer.

- assumpta - ha dit...

Doncs no sé que tal hagués estat el petó, però les fotografies són molt maques!
Llàstima que mai no les podrà veure.
Petons, Merike!
:)

Elvira FR ha dit...

Ei molt bon relat Merike! i les fotos precioses!

Carme ha dit...

Genial Merike!

Una història molt ben explicada!

Felicitats!

Es devia quedar amb el dubte, llàstima! Clar que no sé si deu ser molt bo un petó amb una llengua aspra... jo també em quedo amb el dubte...

M. Antònia ha dit...

Aquest relat curt, és bo, dóna per fer un conte, pots fer-lo en el teu idioma si el traductor no et funciona bé. O és que escrius ja? Felicitats.

merike ha dit...

-assumpta-, Elvira FR, Carme, M. Antonia:
Moltes gràcies! Escrivia això en anglès, el traduïa en francès amb un traductor i finalment des de francès a català. És bastant prou treball com no sóc una escriptora. Només jo vull provar coses diferents! La vida és plena de sorpreses en la meva edat?

- assumpta - ha dit...

Ets valenta Merike i la teva força de voluntat és innegable!
Felicitats, bonica pel teu treball!!!
:)))

Salvador ha dit...

Jo també he tingut molt de temps el jersei i tota la roba plens de pels de gat, fins que es va morir la pobra Kitty, encara la trobo a faltar la meva gata salvatge amb els bigotis fent pessigolles i la llengua aspra.

merike ha dit...

Salvador:
Escriu una petita història de la gata en el joc. Encara tens temps.
Al cap de setmana. Serà fàcil per a tu. Utilitza les paraules: passejada, jaqueta i petó, i els adjectius:
els trobaràs en aquest post!!

mar ha dit...

una història molt tendra.
un petó.

zel ha dit...

Unes fotos precioses, Meriké, i cada dia escrius millor!

Ets una dona única! Petons estimada!

merike ha dit...

mar:
has canviat el nom:-) petonets!!!

zel:
Cada dia més amigues:-) Estic orgullosa que hagis llegit el meu relat. Gràcies i abraçades!

Albert B. i R. ha dit...

Molt bon relat, la veritat. I la darrera foto, curiosa i divertida!

merike ha dit...

Albert B.i R.:
Es la veritat. Escriure la veritat és simple. Bé, sobre el petó no era la veritat. La llengua del Gat a la darrera foto: és des de Taormina. Totes les fotos tenen un significat.

La Meva Perdició ha dit...

Felicitats pel relat! El teu conte senta precedent, al advertir sobre els homes que portem pèls de gat enganxats a la roba! ^_^

merike ha dit...

La Meva Perdició:
Gràcies per llegir! Em portava dues dies escriure.. Jo no entenia realment el que has dit ja que no parlo aquesta llengua, però que sonava bonic:-D

meritxell ha dit...

Wow! Què bonic! I què correcte el teu català :)
El relat m'agrada molt bona dona!
Muac!