Els grans vaixells passen la nostra casa

dimecres, 20 de gener de 2010

Cartes al pare Jacob des de Finlàndia

Cartes al pare Jacob, dirigit per Klaus Härö, és la proposta de Finlàndia d'aquest any a les nominacions Oscar, en la categoria de millor pel.lícula estrangera. He vist aquesta pel·lícula. Era molt simple i molt trista.



"Cartes al pare Jacob" és una història del cor sensible i commovedor de Leila, una presa condemnada a cadena perpètua que acaba de ser indultada. Quan és alliberada de la presó, se li ofereix un treball en una apartada casa parroquial, hi va en contra de la seva voluntat. Leila l'utilitza per tenir cura només d'ella mateixa, de manera que experimenta sentiments contradictoris quan comença a treballar com a assistent personal de Jacob, el pastor cec que viu a la casa parroquial.

Cada dia el carter porta cartes de gent demanant l'ajuda del pastor Jacob. Respondre les cartes és la missió de Jacob, mentre Leila pensa que és inútil.

Leila ja ha decidit deixar la casa parroquial quan les cartes de sobte deixen de venir. La vida del pastor Jacob és sacsejada fins als seus fonaments. En la pel·lícula veiem com dues vides completament diferents s'entrellacen de forma inesperada, i les funcions de qui ajuda i de qui està necessitat s'intercanvien.

6 comentaris:

Carme ha dit...

Em sembla que m'agradaria veure-la. A veure si guanya!

Striper ha dit...

A veure si la veig!!

Anna Tarambana ha dit...

La música del fragment del youtube, m'encanta!!

Estaré al cas a veure si algun dia arriba per aquí baix!! L'argument em sembla interessant. :)

merike ha dit...

Carme:
m'agradaria mandar el DVD però sols amb subtítols en anglès:(

Striper:
Una esperança molt dèbil:)

Anna Tarambana:
És bonic que entés la música. Tota la pel.lícula està feta originalment per a la televisió només. Per tant, és molt curt i simple. No té l'oportunitat de ser elegits, però és un petit tresor. Gràcies!

M. Antònia ha dit...

Si és trista, penso que no la veuré, però m'agradaria que guanyés si ho creus tu que pot guanyar. Ara ja estic com engoixada per el què està passant a Haití. No hi tinc ningú allà, però em pregunto, ¿com pot ser tanta desgràcia a tanta i tanta gent que ja viuent malament sempre i a sobre el terratrèmol?

merike ha dit...

M. Antònia:
I jo em pregunto per què les persones són sempre dolentes.
Acabo de veure un àlbum de fotos d'Auschwitz. S'ha fet per un home de Canadà. Em va comentar les seves fotos. Li vaig dir: Va fer boniques fotos d'un lloc horrible. I com no hem après res. I ell em va respondre i va esmentar Haití. Els homes estan robant a tots els aliments i venden en el mercat negre. Les dones i nens sofren.