20 de setembre de 2016 a Lauttasaari

divendres, 29 de gener de 2010

monotonia






15 comentaris:

Salvador ha dit...

Fa molts anys que no sentia aquesta cançó.

Carme ha dit...

Al matí he escoltat la cançó i no podia deixar comentaris.

Ara, em sembla que sí. Volia dir-te que segur que deu ser una monotonia, però d'una gran bellesa. És preciós!

Striper ha dit...

Un canço que em porta records.

Joana ha dit...

Estic amb la Carme:monotonia però bellesa al cap i a la fi.
Leonard COhen com sempre...arriba al cor!

M. Antònia ha dit...

Quina arbres tan bonics i forts! Si el fred o la monotonia ens aclapara, veurem aquesta grandesa, Aquests arbres ho poden aguantar quasi tot, amb la neu i el fred es fan més forts i esbelts. Les seves branques, que són el refugi de molts animalets, el vent les fa moure en una dança inacabable on podem entreveure el sol, els núvols i els estels. Aviat acabarà l'hivern i tornaran aquelles flors precioses que sols allà poden sortir.

Albert B. i R. ha dit...

Les imatges d'un indret cobert de neu acostumen a ser boniques. Tal com les que presentes avui.

merike ha dit...

Salvador:
Fa molt dies que no llegia les teves paraules:-) Un gat estrany em presentava a aquesta cançó particular. Bona nit!

Carme:
Aquest hivern no acaba fins a setmana santa.

Striper:
Tins raó!

Joana:
Era meravellós veure el seu concert des de l'any 2008 a la televisió!

M. Antònia:
Les paraules que escriu són com poesia! Massa neu pot fer mal als arbres. Cauen damunt conductors electrics:-) Bon cap de setmana!

Salvador ha dit...

Una frase de gat: I told you when I came I was a stranger.

Anna Tarambana ha dit...

Potser monotonia, però molta tranquil·litat i bellesa.

merike ha dit...

Salvador:
Ostres! The cat speaks to you! He sent me a version by this man:
Graeme Allwright - Suzanne

Anna Tarambana:
No puc veure la bellesa, tenem massa neu:-D Sempre a la casa:(
Els meus peus obliden com caminar!!!!!

Ferran ha dit...

Monotonia, potser sí, però una monitonia molt blanca i molt bonica.

M. Antònia ha dit...

Sí, que veient la realitat, tens raó Merike. Sense dies soleiats, la boira, la neu, el fred fan que les persones es tanquin en si mateixes. Els que vivim aquesta latitud ens agrada perquè no hi hem de viure per obligació, sols som visitants, i a vegades des de molt lluny. No estem acostumats a tanta neu i durant tants dies.

merike ha dit...

Ferran:
A vegades no és tan monotona. Quan m'escapo de la neu.
L'abril me n'aniré a Barcelona!

M. Antònia:
Se m'acostuma per nevar.
Aquest any massa.
Difícil de moure's.
Estimo hivern.
És difícil per a mi quan més de 25 graus... Petonets!

La lectora corrent ha dit...

M'agrada molt la foto de la carretera, té una profunditat...! I sembla como si, allargant la mà, hagués de tocar l'aire fred. Però són paisatges que m'agraden per veure'ls darrere d'una finestra o en una foto o pel·lícula (o en el teu bloc). Les meves articulacions --especialment els genolls-- no suporten el fred.

merike ha dit...

La lectora corrent:
He llegit que la gent al nord dóna suport a fred millor. Estem acostumats a això i el cos s'adapta. Científic, sí ?
La gent finlandesa amb el reumatisme se sent millor a les illes Canàries..
Una forta abraçada de diumenge!