Els grans vaixells passen la nostra casa

diumenge, 21 de març de 2010

Accents desapareguts, joventut desapareguda



Aquest problema que sempre em trobo en llocs de foto americans.
No entenen accents, no entenen les lletres escandinaves å, ä ö.
És molt frustrant.
També als missatges de Farm Town a Facebook.

7 comentaris:

Striper ha dit...

Uhh no ets la unica.

merike ha dit...

Striper:
T'estimo molt:)))))

Albert B. i R. ha dit...

Ostres! Ple que comentes, llavors, en els idiomes d'arrel escandinava hi ha unes quantes vocals més que en el català! Quantes són?

Carme ha dit...

Una cançó molt bonica, amb dos cantants excepcionals.

Sí que és frustrant no poder escriure bé!

merike ha dit...

Albert B.i R.:
són aquests que he parlat al post: ä i ö en finès i å en suec i å = o com Ostres!!!

Carme:
I aquest "no" que has escrit és també difícil per mi, el "no" que no és no com non non non en francès:))))

Joan Manuel Lanfranco Pari ha dit...

Benvolguda Merike: tens un bolg molt maco, l'he trobat de casualitat perquè estava buscant els lyrics de la cançó "Muistatko Monrepos'n" que m'agrada molt. Salutacions!
Joan

merike ha dit...

Joan Manuel Lanfranco Pari:
La vida és bonica!
Aquesta cançó és molt nostàlgica perquè perdíem Viipuri en la guerra.
I el parc Monrepos era en aquesta ciutat, la segona més grana a Finlàndia.
On vivien moltes nacionalitats.
Et puc cantar en Skype:)
YouTube - Annikki Tähti - Muistatko Monrepos'n 1972

Muistan puiston kaunehimman
ihanimman Monrepos'n,
usein haaveissani kuljen
satumaani lehmustohon.

Kaunehimmat kaarisillat,
ihanimmat kuudanyöt
nähnyt puiston katveessa oon
Monrepos'n.

Aikain menneitten taa
aatos taas samoaa
ajan sen mennehen,
tarun ihmeellisen,
voin vieläkin tavoittaa

refrain

Muistot puiston kaunehimman
ihanimman Monrepos'n,
iäks syömmeen kätkenyt oon
Monrepos'n.

Aatoksein aina saa
kaipuun unteni maa,
puisto rakkauden;
sitä unhoita en,
se säilyy aikojen taa.