Els grans vaixells passen la nostra casa

dimarts, 27 de juliol de 2010

aprenent la llengua - la destral





El llit de fusta s'ha quedat sol,
l'home s'aixeca i espera
la llet bullida que es beu d'un glop
i amb afany esmola l'eina.

Cop, cop, cop de destral
des del matí fins al final.
Fort, fort, cop de destral,
la fusta vella tallar-la cal.

Amb el sarró i amb el gos ja vell
travessa el bosc cada tarda,
i en el seu front d'arrugada pell
la neu s'hi posa gelada.

Cop, cop, cop de destral...

Van caient arbres i, quan és fosc,
pensa en la seva mainada,
no vol que passi la vida al bosc
com l'ha passada el seu pare.

Cop, cop, cop de destral...

Pensa en la dona i el temps passat,
i la destral ja li cansa.
Al cap dels anys, també s'ha tallat
tot el seu bosc d'esperances.

Cop, cop, cop de destral...

6 comentaris:

Salvador ha dit...

No recordava aquesta cançó de Lluís Llach, han passat molts anys des del 1969

mar ha dit...

Cop, cop, cop de destral...

aquest llenyataire fa molta feina !!!

kis

merike ha dit...

Salvador:
la primera vegada per a mi també, gràcies a la mar ahir:) I el meu marit fa els cop, cop, cop..

mar:
Sí, el seu millor treball és ser un xofer per a mi i per els amics catalans:)

Elvira FR ha dit...

Bon cop de destral si senyora! ai la cançó del Llach quins bons records! Bon estiu Merike!

Pakiba ha dit...

A cops de destral...............
com fas treballar al teu home Merike!

merike ha dit...

Elvira FR:
Bon estiu per a tu també, Quin dia tan calorós avui!

Pakiba:
els arbres havien caigut.. fotos velles, cap aquest any. Però amb l'eina.
Salutacions:)