Els grans vaixells passen la nostra casa

dissabte, 25 de setembre de 2010

sota la moixera de la tardor




Les baies de la moixera
són de color vermell
Com si no hagués sang a elles.
Les grues han volat
ja damunt del meu cap.
No em porten amb elles
als països allunyats.
No tenim ales
hem de romandre a la terra freda.
El vent a la nit serà la meva germana
La seva cançó que canta
amb la pluja i el fred de les llàgrimes
colpeja la finestra fosca.
Veig molta gent
que passen,
vaig esperar una dona
que mai arribarà.

6 comentaris:

Carme ha dit...

Merike, ets increïble... Tu saps quantes persones a Catalunya no saben que això és una moixera?

:)

merike ha dit...

Carme:
una persona a Finlàndia no sap també:)
un tango tipic de Finlàndia i els dances al camp..
bona nit!

Ferran ha dit...

** Jo no ho sabia ;)

M'ha encantat aquest ritme porteny en una llengua inhabitual, Merike.

Dir einen schönen Sonntag noch!

merike ha dit...

Ferran:
Quan he buscat la moixera he trobat l'Europa! enciclopèdia.cat - Europa
Un diumenge felic, per a tu!!!
El tardor ha arribat, molt fred aqui!

Ferran ha dit...

Què curiós, això d'Europa! :O

A Berlín deu n'hi do: 11° de màxima, gris gris i no para de ploure... A disfrutar-ho!

merike ha dit...

Ferran:
Un dia vindras a Hèlsinki o anem a anar a Berlín:D No hem estat allà abans. Avui la temperatura era de 12 graus aquí ...
El teu amic té un bonic apartament!