20 de setembre de 2016 a Lauttasaari

dissabte, 15 de gener de 2011

He trobat la Laura en un blog finlandès.


La cantant Laura Fygi és bona, encara que m'agraden més els veus masculines. Quan tenia 15 anys la meva família es va mudar a un petit poble. No hi havia una escola per als nens i les nenes. Només dues escoles separades.

Vam tenir balls de l'escola el dissabte perquè poguéssim arribar a conèixer entre nosaltres. Hi havia una banda tocant molt bé. Encara recordo quan van tocar aquesta melodia, en anglès.. Ballant amb el noi que m'agradava. El nen ara és el meu espòs. Ell mai ha estat infidel a ningú.

Jo l'havia vist al carrer durant l'estiu. Però mai he parlat amb ell. Quan el ball de l'escola primer s'acostava el vaig veure en un petit sender. Ell conduïa una bicicleta. No podia escapar de mi i jo li vaig preguntar si volia anar al ball. Ell va respondre que sí. Així que li vaig preguntar si volia anar amb mi. Com que sóc una persona molt lletja no tindria l'oportunitat d'arribar a la dansa d'una altra manera! A Finlàndia tenim balls on les nenes estan en un costat i els nois de l'altre costat de la sala de ball. I quan la música comença als nois van a demanar a les nenes.
Avui en dia també a les nenes i les dones poden preguntar, però això va ser en els anys seixanta ...

3 comentaris:

Salvador ha dit...

Ha ha ha, no podia escapar de mi. I després d'aquest bolero tan romàntic encara menys.

Carme ha dit...

És una història bonica, Merike!

Si qeu eres decidida... ja als anys 60! :)

merike ha dit...

Salvador:
és en el títol Perfidia, la meva profunda gratitud..

Carme:
sí, i tants anys de felicitat (com als tots els matrimonis:)