Els grans vaixells passen la nostra casa

dissabte, 2 d’abril de 2011

Quan vaig començar els meus esforços amb aquest idioma que han empitjorat en anglès

Venia del dentista i veia el meu marit caminant.

Volia anar-me'n a una altra direcció. Per veure-hi si n'hi ha el gel s'havia fos a la badia.

Però girava i començava a seguir el meu espòs. No importa com de durament caminava no podria arribar ell.

En canvi, feia fotos de la torre d'Estadi olímpica. S'està reparant. Això és una coberta, és com una obra d'art.. I molt enorme! Un dels dies rars de sol.






Bon diumenge!

13 comentaris:

Maria Rosa ha dit...

Hola Merike, m'ha quidat l'atenció el titular del teo bloc:"Un intent d'aprendre el català..." i desprès he vist que erets a Finlándia...
Ostres m'he dit, quina voluntat, et felicito.
Jo estic ensenyant de forma voluntària, el català als emigrants que son a Catalunya i que tenen ganers d'integrar-se i et pots ben creure que es una gran satisfacció compartida.
Així que si vols, podem practicar, però m'agradaria saber el teu interès pel nostre idioma.
Una abraçada des del Penedès, a prop de Barcelona.

merike ha dit...

Grácies Maria Rosa:

tres anys he buscat una persona que parla anglès i pugui parlar amb mi al Skype per ensenyar coses que jo no puc entendre:) Una amiga m'ha ensenyat molt i ha visitat Helsinki l'any passat amb el espòs. Sóc vella, 63 anys. M'agrada molt el Mediterrani i ara escric sense Google Traductor o altres traductors. He fet el darrer post molt ràpid. La meva idea ha estat sí estara possible per una dona vella aprendre una llengua nova amb un blog, sense llibres... Els verbs són difícils... Parlo finès, suec, anglès, francès i alemany.
El meu correu electric és al perfil.
Salutacions des de Hèlsinki!

Miquel ha dit...

No et desanimis ...Salut. Miquel

merike ha dit...

Hola Miquel, que bo et veure!

Annika ha dit...

La primavera està a prop i la neu es fon :) He vist que parles molts idiomes wow!
Jo no podria escriure en català i el meu pare el parla a la perfecció :|

Joan Guasch ha dit...

Òstres! Quin do de llengües! Si parles francès et serà relativament fàcil arribar al català ja que són de la mateixa família.
Quin cel més blau i net!

merike ha dit...

Annika:
Però l'escrius a la perfecció, Annika! On aconseguies el teu nom suec?

Joan Guasch:
No tinc gaire educació. No prou saber bé les llengües llatines. El gascó és a la vora de català. El meu interès començava aquí. No tenia cap tema per a un blog finès. Només volia provar si és possible aprendre per llegir blogs catalans. Bona setmana!

Joan Guasch ha dit...

Et contesto aquí el comentari que has deixat al meu blog: si, quan parlo d'Onkalo parlo del cementiri de residuus que s'està construïnt a Finlàndia. Vaig veure un reportatge que va passar tv3 que en parlava i vaig quedar admirat de l'alçada moral que teniu els nòrdics (de sol no en tindreu gaire, però de moral penso que molta). Penseu en les generacions futures, fins a cent-mil anys! Penseu unes coses que als nostres paisos del sud són només un somni. Us felicito de tot cor.

Jordi Dorca ha dit...

I bona setmana, Merike.
Gràcies per aquest recer.

Annika ha dit...

t'he respost al meu blog perquè es una llarga història :)

merike ha dit...

Joan Guasch:
He escrit una resposta ahir. Va ser llarg i ben fet:) Però he oblidat d'enviar i ara no recordo el que vaig escriure:( He estat molta cansada, després de la mitjanit... Però he visitat el Onkalo de nou.. Salutacions!

Jordi Dorca:
El meu blog és molt divertit, no? Gràcies!

Annika:
sí, he vist i escrit el meu comentari al teu blog, una bella història, trista i bella. Abraçades!

Audrey ha dit...

Felicitats pel blog Merike i pel teu domini del català, entre d'altres llengües. Ja m'agradaria que el meu anglès fos tan àgil.

Abraçada!

merike ha dit...

Audrey:
gràcies, tot és possible amb els traductors:) Avui vaig fer un viatge a Barcelona:D Només per una setmana i sembla que puguin tenir els dies de pluja. A Finlàndia no plou molt a la primavera. Abraçades!!