20 de setembre de 2016 a Lauttasaari

dijous, 2 de juny de 2011

Tinc dolor a les cames

Dimarts vaig caminar 5 hores amb una dona jove de Barcelona que viu a Hèlsinki. Ha trobat el meu blog i enviat un correu electrònic!

Ara les meves cames estan molt adolorides. MOOOOLT.
Però hem fet fotografies. Caminàvem a l'illa de Seurasaari. Caminàvem cap a l'illa i la volta de l'illa i de l'illa a la casa. MASSA quilòmetres!!!















9 comentaris:

Clidice ha dit...

ui ves amb compte! que alguns catalans som molt de caminar! :) Ara que, amb aquest paisatge, ja és ben bé una meravella :)

merike ha dit...

Clidice:
Gràcies, em sento que no no teníem els cacauets per les mallerengues blaves i els esquirols. Tots estaven al voltant de nosaltres, esperant..

M. Antònia ha dit...

Ptecioses fotos.
El dolor a les cames és un signe bo, els muscles treballen i es "desperten",més endevant ja no ho fan. Caminar així és molt bo per la salut i l'ànima. Et felicito i que puguis gaudir d'aquestes trobades.
Per mi caminar en aquests indrets és el millor. Reviure.

merike ha dit...

M. Antònia:
Gràcies pel teu suport! Bon cap de setmana!!

manjacostel ha dit...

Consi lo teu pais es polit, aparat de las polucions, , cande, e coma se deu èsser agradabla d'i se passejar.... una natura aparada non? ...

merike ha dit...

manjacostel:
pots traduïr? no entenc molt, el meu pais Finlàndia està contaminat com el món occidental és, i el mar que envolta aquesta illa és la més contaminada del món:) el Golf de Finlàndia ... La raó és perquè és molt poc profunda i els estrets de Dinamarca eviten que l'aigua canviï.
Bon cap de setmana!

Joan Guasch ha dit...

Els vostres hiverns seran llargs i penosos, però les primaveres us omplen d'una bellesa infinita. Les coses breus són les més extraordinàries.

Jordi Dorca ha dit...

Us hi acompanyo, bellesa breu, infinita.

meritxell ha dit...

I què me'n dius d'aquestes fotos tan bones que n'has tret!?
Espero que ara les teves cames ja no se'n recordin i hi hagi una pròxima vegada :)
Per cert, pròxim destí?
Gràcies bona dona!