Els grans vaixells passen la nostra casa

dissabte, 30 de juliol de 2011

La vida és cruel

He tornat a casa des de França. La ciutat de Niça és tan bonica.

Durant la meva estada l'acte terrible que va passar a Noruega. No puc que pensar al destí dels noruecs que van perdre la vida. He seguit les notícies a la televisió, ha estat increïble.

També que sento pel destí d'aquest home que demanava almoina al carrer. Aquí el van capturar a la platja. La vida pot ser tan cruel, tan cruel.

8 comentaris:

Carme ha dit...

Sí, és cert: la vida pot ser molt cruel.

Hem d'estar molt contents quan les coses van bé!

Annika ha dit...

El que ha passat a Noruega és terrible i molt trist. Encara no m'ho puc creure :( Aquest fet ens ha de fer pensar a tots: el món va malament i és necessari que això canviï.

Miquel ha dit...

Aixó no es normal, algo está pasant...i no gaira bó....

Deric ha dit...

Cert! què fort!

Pakiba ha dit...

Una veritable tragedia, sembla que el mont estigue boix.

Carles Casanovas ha dit...

Jo crec qu aquest home està boig, però que el tanquin per sempre!

merike ha dit...

Carles Casanovas:
Aquest home era un invàlid. Els seus genolls es dobleguen al revés!
No entenc quina malaltia pot ser.
Normalment estava seient al carrer i es movia sense un pal, seient.

Ferran ha dit...

Noruega va ser un malson horrorós, i aquest home, pobre... :((