20 de setembre de 2016 a Lauttasaari

dissabte, 22 d’octubre de 2011

Esquirols i ocells


La meva illa favorita a Hèlsinki, Seurasaari. No vaig allà sovint a la tardor. Però he vist un vídeo..




Una mallerenga carbonera menja de la mà de la meva amiga.



Les esquirols d'illa Seurasaari necessiten d'aliments a la tardor. Aquest s'amaga el cacauet per a l'hivern.

6 comentaris:

Carme ha dit...

OooH! Quin vídeo més bonic!

Són preciosos els esquirols i les mallerengues i com van agafant confiança, al final li puja per les cames! :)

Els esquirols de per aquí baix no són tan confiats...

Mercè Piqueras ha dit...

Sí, és un vídeo molt bonic! I molt ben editat. És curiós com s'adapten a la proximitat dels humans alguns animals i fins i tot en treuen profit.

M. Antònia ha dit...

Bones fotos i un vídeo interessant. Et felicito. penaquests animalsso que són molt llestos.

manjacostel ha dit...

Son pas salvatges aquels aucèls. Polida natura e bèla libertat...

merike ha dit...

Carme, Mercè Piqueras, M. Antònia, manjacostel:

Aquesta vegada he trobat un bon vídeo a YouTube. Seguint a la gent i sempre buscant l'aliment. Quan he visitat l'illa de museu per l'última vegada no tenia menjar per a ells:( Per sort visc a prop, 3 quilometres a passejar. Aquest és un lloc on tots els turistes a Hèlsinki han d'anar! Els camins de tot el mar, els vells edificis de fusta i les tanques, un molí de vent.. Però els esquirols i els ocells són millors.

Carles Casanovas ha dit...

De les mallerengues aquí també en diem CARRERETES, pel seu caminar inquiet, suposo.