Els grans vaixells passen la nostra casa

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Mirar la natura i adonar-se. I veure la presidenta de la república!

A Seurasaari ahir!! El meu espòs volia anar-hi! Jejeje!!! Així que vaig agafar els cacauets amb mi i he gaudit molt el temps d'octubre, 11 graus!

















Quan arribem al nostre cotxe després de la caminada vam veure LA PRESIDENTA DE LA REPÚBLICA la Tarja Halonen. Ella està caminant aquí amb el seu guardaespatlles. La seva residència privada està molt a prop de Seurasaari. Ella és una senyora molt agradable i modesta.






Canta el Fredi:

Mira la flor dels pètals s'obren al matí
Mira la terra brillant al sol
Mira l'arbre, escolta el cant dels ocells
Mira la natura i entend: no es pot fer millor que el Déu ha creat

Cada metre és com una bella pintura
Cada pinzellada té un significat
Si no vols que les coses superficials
Nosaltres els humans podrien ser part de la naturalesa

Volem adornar les nostres cases amb pintures
Malgrat una meravellosa vista es pot veure des de la finestra
Si no pots entendre aquesta grandesa de la naturalesa
realment no pots entendre la vida.

5 comentaris:

Carme ha dit...

Això dels finlandesos i els esquirols és una convivència de cada dia... eh?

Quina sort tenir una presidenta de govern agradable i modesta!

Joana ha dit...

Unes fotos precioses Merike!
M'agradaria visitar Finlandia :))

merike ha dit...

Carme:
Una coincidència, hihi. Com ara tenim una foto de mi amb l'esquirol;)
Finlàndia és un país segur. La nostre presidenta pot caminar tot arreu lliurement i el guardaespatlles camina amb ella, no uns passos darrere d'ella.. Com un amic! Aviat tindrem eleccions presidencials. La Tarja ha estat la presidenta durant dos mandats, 12 anys. Probablement el nostre pròxim president serà un home de la coalició. Un home que neix l'any 1948 i la seva dona el 1977.

Joana:
Gràcies, en particular la foto que el meu espòs ha fet de mi? Espera fins a l'estiu ... Tenim el clima fred;)

manjacostel ha dit...

aquela poesia me pareis fondada quand ditz , se m'engani pas , que l'òme pòt pas gostar la natura, coma una pintradura , se dintra pas dins la natura , amb la consciença d'èstre una part (pichona) de la natura...
Mas qu'aquela conscienca , l'avem perduda , o l'avem pas jamai aguda...
Un poton per l'esquiròl.

merike ha dit...

manjacostel:
l'esquiròl ditz mercés:)