Els grans vaixells passen la nostra casa

diumenge, 16 de setembre de 2012

Un viatge petit avui

Viatge de setembre a la nostra ciutat vella favorita Porvoo

9 comentaris:

Joan Guasch ha dit...

es veu tot tan net que fa molta enveja!

merike ha dit...

Joan Guasch:
és diferent de Catalunya, la temperatura 17 graus... Salutacions!

Núria ha dit...

L'arbre que es veu a l'última foto és un besurt o moixera de guilla. És un dels arbres més bonics al Pirineu en aquesta època perquè fa aquests fruits vermells que contrasten amb el verd de les fulles. Molt maco el poble!

Carme ha dit...

Porvoo és molt bonic.

Recordo encara alguna foto que ens havies ensenyat.

Però avui això és tot un reportatge.

Em fa venir ganes de pintar!

merike ha dit...


Núria:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sorbus
sí, una moixera és maca. A Finlàndia haven els gents pensat que és un arbre sant. En els vells temps.
Ara a la tardor les fulles es tornen de color vermell.
Moltes gràcies pel comentari, em fa molt emoció:) Bona setmana!


Carme:
Si us plau, pinta, Carme!!!!!
Visito la ciutat moltes vegades a l'any. Ens agrada caminar aqui a la ciutat vella.

Margarida ha dit...

Es veu molt net, molt tranquil i amb un color de cel preciós. I si la temperatura és de 17º, ja és la perfecció!
Petons

merike ha dit...

Margarida:
Ens agrada aquesta ciutat com és només 50 quilòmetres des d'Hèlsinki.. Ara tenim només 13 graus... Bon cap de setmana!

Anna ha dit...

Vaig estar fa uns anys a Porvoo i en vaig tornar enamorada :) És un poblet de conte de fades! Quines ganes de tornar-hi.

merike ha dit...

Anna:
Sóc feliç que hagis visitat Porvoo. El meu país no té tantes coses meravelloses per veure-hi que Catalunya però jo penso que és diferent veure una ciutat vella feia de fusta... Petons!